La Gendarmeria francesa ha confirmat el descobriment de les restes mortals de Txell Fusté, l’excursionista manresana de 52 anys desapareguda el desembre passat, segons ha confirmat 3cat. El cos de la dona va ser localitzat en una zona rocosa a uns 80 metres del lloc on, el passat 1 de juny, es va trobar el cos del seu acompanyant, Esteve Carbonell. Aquestes últimes restes, en un primer moment, havien quedat enterrades per la neu, impedint que fossin localitzades fins ara, quan les condicions meteorològiques ho han permès.
Txell Fusté i Esteve Carbonell es van perdre el 7 de desembre de 2024, quan intentaven fer el cim del Rulhe, a la regió francesa de l'Arieja. Després de deixar la seva furgoneta aparcada a l'aparcament de Pla de Peyres, els dos muntanyencs van començar la seva ascensió des del refugi de Rulhe, en una jornada marcada per un temps advers. L'última imatge que van enviar a la seva família va ser a les 11 del matí d’aquell dia, quan estaven ja en ple camí cap al cim. A partir d’aquell moment, es va perdre tot rastre d’ells. Tot apunta que van ser atrapats per una forta tempesta de neu, vent i boira que els va sorprendre a gran altitud, dificultant les tasques de rescat.
Els equips de recerca van iniciar una operació immediata, però les condicions de neu abundant van fer molt difícil la localització dels dos excursionistes. El rescat, que va implicar a la Gendarmeria francesa, Bombers d'Andorra i de la Generalitat de Catalunya, així com altres unitats especialitzades en muntanya, no va obtenir èxits fins que el mes de juny, amb la descongelació de la neu, un grup d’excursionistes va trobar el cos de l’Esteve a pocs metres del cim del Rulhe. El seu cos va ser traslladat a les autoritats per tal de confirmar-ne la identitat i establir les causes de la seva mort.
Les tasques de recerca es van reprendre immediatament per localitzar la Txell, i aquest dijous finalment s'ha pogut localitzar la dona, que es trobava en una zona de roques.
Amb sis mesos d’incertesa i múltiples esforços per part de les autoritats i voluntaris, el cas de Txell Fusté i Esteve Carbonell posa fi a una llarga recerca en què la naturalesa inhòspita dels Pirineus i les condicions climàtiques extremes van ser factors determinants.
