Els Mossos d'Esquadra han posat en evidència un augment notable de les ciberestafes coincidint amb l'arribada del període nadalenc, que inclou també jornades comercials destacades com el Black Friday i el Cyber Monday. En una entrevista concedida a l'ACN, Roger Sales, responsable de la Regió Policial Virtual, ha subratllat que des de l'inici de la pandèmia s'ha experimentat un increment important dels fraus digitals per l'increment de la connexió online entre la població.
Sales ha explicat que "per Nadal l'estafa específica vinculada a les compres per internet es dispara" i ha recomanat a tothom "ser desconfiats" davant d'aquest tipus d'incidents. L'any passat, durant les festes nadalenques, es van registrar un total de 5.519 estafes digitals, sent les més freqüents càrrecs bancaris no autoritzats i enganys relacionats amb compres en línia o a través de xarxes socials.
Tendències recents en ciberfraus
L'evolució dels delictes virtuals manté una clara tendència ascendent en els darrers anys. El 2023 es van comptabilitzar 79.415 casos, mentre que al llarg del 2024 aquesta xifra va pujar fins als 80.913 incidents. Fins al 30 de novembre del 2025 ja s'han documentat 73.489 fraus digitals.
Mètodes més habituals i perfils afectats
Segons Roger Sales, una part significativa d'aquestes estafes està relacionada amb transaccions comercials realitzades per internet, incloent-hi inversions financeres així com compres i vendes tant en webs legítimes com fraudulentes. També ha destacat l'augment dels enganys via xarxes socials on els delinqüents publiquen anuncis falsos: "Una xarxa social és un lloc correcte, és un lloc lícit, però de vegades el que troben allà les víctimes són anuncis d’un producte concret, i aquest anunci és fraudulent", ha apuntat.
A més, els càrrecs no autoritzats a targetes bancàries, comptes corrents o mitjançant Bizum constitueixen aproximadament el 60% dels casos denunciats. També són freqüents les suplantacions d'identitat digital —incloent-hi estafes conegudes com l'engany amorós o el frau del CEO— així com pràctiques com el phishing (correus electrònics falsos), smishing (missatges SMS fraudulents) o vishing (trucades enganyoses), totes elles encaminades a obtenir dades personals i econòmiques.
D'altra banda, pel que fa al perfil de víctimes habituals, Sales ha remarcat que mentre la gent gran sol ser especialment vulnerable als fraus basats en trucades o missatges fraudulents, en els casos relacionats amb compres online o estafes per xarxes socials predominen adults entre els 46 i 64 anys: "És un segment poblacional que està molt connectat i té un poder econòmic que els permet fer compres per internet".
Noves estratègies dels ciberdelinqüents
A més dels mètodes tradicionals basats a obtenir credencials d'accés per fer càrrecs il·legítims a targetes bancàries, Roger Sales ha alertat sobre tàctiques més sofisticades: "Fins ara, el dolent tenia les teves credencials d’usuari i feia el càrrec a la teva targeta bancària, però ara, amb el segon factor d’autenticació, el que fa és contactar directament amb tu fent-se passar pel teu banc i enganyant-te perquè facilitis aquest codi per poder fer ells la transacció".
Així mateix ha assenyalat l'ús creixent de la intel·ligència artificial aplicada als fraus: últimament s'han detectat vídeos falsificats on apareixen personatges famosos animant a fer inversions o imatges manipulades d'entitats bancàries dissenyades per convèncer potencials víctimes.
Mecanismes preventius recomanats pels Mossos
Pels agents policials és fonamental fomentar mesures bàsiques però efectives contra aquests fraus. Entre elles destaquen evitar comprar mitjançant enllaços rebuts via correu electrònic o missatge SMS; sempre s’hauria d’accedir directament al lloc web oficial de l’empresa comercial. També cal verificar que admeti connexions segures indicades pel prefix “https”, revisar condicions sobre devolucions i confirmar que hi hagi informació física real sobre l’adreça comercial: "A vegades quan consultes on es troba apareix un descampat", ha advertit Sales.
Així mateix proposa utilitzar preferiblement targetes prepago i evitar operacions des de xarxes Wi-Fi públiques o dispositius desconeguts.
Davant qualsevol comunicació sospitosa recomana aplicar el mètode SANA —Stop (Atura't), Atura't (para’t), No (no facis clic ni paguis) Ajuda (demana suport): "Això significa aturar-se davant l’emoció generada pel missatge sospitós rebut; analitzar-lo amb desconfiança; no clicar ni pagar; i demanar ajuda si cal", explica Sales.
També suggereix consultar amb entitats financeres abans d’acceptar ofertes d’inversió dubtoses i posar-se en contacte immediatament amb els Mossos si existeixen sospites.
Campanyes informatives i denúncia com a eina clau
A nivell institucional recorda que els Mossos impulsen campanyes educatives mitjançant xerrades dirigides a associacions veïnals i comerciants. En cas de patir una estafa digital destaca que "el primer pas és denunciar", ja que sense denúncia resulta impossible perseguir penalment aquests actes il·lícits. Afegeix també la importància d'acompanyar-la amb proves documentals detallades —com captures pantalla o comprovants— per facilitar la investigació policial.
