El Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) ha presentat aquest dilluns un nou informe dedicat a la governança migratòria a Catalunya que proposa una ampliació de competències i la creació d’un Fons Català per a l'Acollida i la Inclusió. Aquest fons aniria destinat directament als municipis, segons criteris basats en la població estrangera i el grau de vulnerabilitat.
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha valorat positivament el document perquè aporta "aire fresc" al debat global sobre migracions, destacant que posa l’accent en la gestió efectiva i en els processos d’integració.
Un informe clau en el context actual
Sota el títol 'Repensar la governança migratòria a Catalunya', aquest estudi és el tercer elaborat pel CETIS després dels informes publicats al setembre sobre prestacions econòmiques infantils i al desembre sobre sensellarisme. L’aparició d’aquest document coincideix amb el debat entorn d’una possible ampliació de competències en matèria migratòria, així com amb els preparatius del procés extraordinari de regularització previst per al 2026.
Sobre aquest punt, Martínez Bravo ha indicat que "l’informe no entra a valorar la distribució òptima de competències entre administracions", però reivindica "una millor coordinació dins del marc vigent". Ha recordat que les responsabilitats estan compartides entre les institucions locals, autonòmiques i estatals, subratllant que cal reforçar "la col·laboració tant amb el Govern espanyol com amb els ajuntaments".
L’Agència de Migracions com a peça fonamental
L’estudi detecta que tot i els avenços cap a un model propi d’integració catalana, persisteixen limitacions estructurals rellevants. Entre aquestes destaca:
- La fragmentació institucional
- La manca de recursos estables
- Una coordinació insuficient amb l’Estat
- Les desigualtats territorials en l’accés als serveis
Per fer front a aquestes dificultats es proposa desplegar plenament l’Agència de Migracions de Catalunya, dotant-la dels recursos necessaris, especialització tècnica i capacitat per coordinar-se eficaçment amb departaments autonòmics, estatals i municipals. La consellera Martínez Bravo ha qualificat aquesta proposta com un "pas obvi" si es produeixen avanços en matèria competencials.
Pacte social inclusiu i educació sobre migracions
L’informe insisteix també en construir un relat públic inclusiu que contraresti els discursos d’odi fomentant una mirada positiva envers la diversitat cultural. En aquest sentit recomana impulsar un Pacte per a la Convivència Democràtica i el Benestar Social, prenent com a referència el Pacte Nacional per a la Immigració del 2008, així com iniciatives europees similars.
A més, defensa incorporar tant la diversitat cultural com la història migratòria dins dels currículums escolars. Sobre aquesta mesura educativa, Martínez Bravo ha manifestat: "És una proposta interessant; parlaré amb la consellera d’Educació, Esther Niubó, perquè cal fer pedagogia sobre el fenomen migratori i estudiar si pot tenir cabuda formal dins dels estudis".
Més accions comunitàries i suport lingüístic
L’estudi aposta també per consolidar projectes comunitaris orientats a reduir tant la segregació residencial com escolar. Es proposa garantir l’accés als cursos de català així com itineraris personalitzats d’acollida dirigits especialment als joves migrants sense referents familiars. També es promouen programes enfocats en convivència comunitària, mediació ciutadana amb perspectiva interseccional, així com garantir igualtat efectiva en accés a habitatge i serveis socials.
Finançament estable: clau per garantir sostenibilitat
Dins dels eixos principals destaca també el finançament estable. El CETIS reclama deixar enrere subvencions puntuals apostant per un sistema estructural sòlid que inclogui expressament un Fons Català per a l’Acollida i Inclusió. Aquest comptaria amb cofinançament europeu i estatal destinant recursos directes als municipis segons paràmetres demogràfics relacionats amb poblacions estrangeres vulnerables.
Mònica Martínez Bravo ha afirmat que és natural destinar més recursos cap una gestió adequada dels fluxos migratoris recordant que els acords pressupostaris ja preveuen aportacions addicionals: "Tenim una profunda vocació municipalista", ha assegurat afegint que s’estudiarà aquesta proposta dins del marc dels nous pressupostos.
Noves formes de cooperar entre administracions locals i Generalitat
L’informe suggereix revisar el Contracte Programa existent —instrument clau entre Drets Socials,i ens locals— perquè inclogui explícitament polítiques relacionades amb gestió migratòria i estableixi cooperatives permanents també amb entitats socials.
En aquesta línia, Martínez Bravo exposa que s’està treballant en un nou conveni específic destinat al finançament adequat dels serveis socials municipals. A més, adverteix: "El Govern estarà molt vigilant pel compliment legal garantint reconeixement ple dels drets humans, posant peu en paret davant qualsevol intent discriminatori o criminalitzador contra persones migrants".
Sistema d'acollida adaptat i diàleg territorial permanent
L’estudi alerta respecte la necessitat urgent reformar el sistema actual dedicat persones protegides internacionalment. A més, planteja establir canals estables de diàleg amb l’Estat centrats en desenvolupar models equitatius on comunitats autònomes o municipis tinguin un reconegut paper actiu. Per això proposa crear una Taula Local permanent destinada a articular necessitats territorials visibilitzant bones pràctiques existents.
Migrants al mercat laboral: oportunitats contra precarietat
D’altra banda s’insisteix que la feina constitueix un factor central tant integrador com generador de desigualtat o precarietat. Per això es recomanen programes orientats al reconeixement oficial d’estudis/competències evitant subocupació, per reforçar itineraris ocupacionals i col·laborar activament amb col·legis professionals o centres formatius facilitant la inserció laboral persones migrants titulades reconegudes.
Dades fiables per dissenyar polítiques efectives
Finalment els autors apunten que és necessari desplegar sistemes integrals recollida dades desagregades actualitzades accessibles per tal de dissenyar polítiques ajustades i prioritzar intervencions valuant-ne l'impacte. Així mateix reclamen interoperabilitat entre administracions, universitats, centres de recerca i entitats socials.
