El servei de Rodalies a Barcelona ha viscut aquest dissabte una nova jornada de greus incidències. Diverses línies han acumulat retards d’entre 20 i 60 minuts, coincidint amb un dia de manifestacions convocades tant per entitats independentistes com per plataformes d’usuaris del tren. Tot i el malestar generalitzat que s’ha viscut durant les darreres setmanes a les estacions, la mobilització no ha aconseguit reunir tantes persones com s’esperava.
Segons dades municipals, al matí s’han concentrat unes 8.000 persones al centre de Barcelona, en un recorregut que ha anat del monument a Rafael Casanova fins a la plaça de Sant Jaume. A la tarda, unes 3.000 persones més han participat una segona protesta, impulsada per col·lectius d’usuaris de Rodalies.
Una indignació que no ha acabat de sortir de casa
Malgrat les incidències diàries, una part important dels usuaris ha optat per no assistir a les convocatòries. “Hem estat cansats i també desorientats. No hem sabut qui ens ha representat ni què s’ha volgut aconseguir exactament”, ha explicat en Jordi Bou, treballador del Vallès i usuari habitual del servei.
Reivindicació política al matí, protesta d’usuaris a la tarda
Al matí, la mobilització ha tingut un fort component polític. Les consignes i pancartes han anat més enllà del mal funcionament dels trens i han posat l’accent en el futur polític de Catalunya. Els càntics independentistes han marcat el to de la marxa. “Els trens només han estat el símptoma; el problema ha estat que sempre hem anat al final de la llista”, ha afirmat la Laia Màrquez, estudiant universitària.
A la tarda, el focus ha canviat. La marxa, que ha començat a l’Estació de França i ha finalitzat a la plaça Sant Jaume, ha posat el focus en la vida quotidiana dels usuaris i en les responsabilitats de les empreses gestores i les administracions.
“No ha estat mala sort, ha estat un problema estructural”
Durant la lectura del manifest final, els col·lectius d’usuaris han denunciat que el col·lapse de Rodalies no ha estat puntual, sinó conseqüència d’anys de manca d’inversió i d’una gestió excessivament centralitzada. “He arribat tard a la feina, he perdut hores amb la família i he viscut amb angoixa constant. Això no ha estat normal”, ha explicat la Sílvia Miró, usuària diària del servei.
També s’ha alertat de l’impacte emocional que aquesta situació ha generat i s’ha fet una crida a l’autoorganització ciutadana per pressionar i exigir canvis profunds.
El Govern ha promès solucions
Des del Govern, la resposta ha arribat amb un missatge de compromís per abordar el problema de fons i posar fi al deteriorament del servei de Rodalies. Tot i això, al carrer ha predominat l’escepticisme. “Promeses n’hem sentit moltes; el que hem volgut han estat trens que arribin a l’hora”, ha resumit en Mohamed, veí del Maresme que ha vingut a Barcelona.
La crisi de Rodalies ha continuat oberta, i la distància entre el descontent ciutadà i la capacitat de mobilització ha seguit sent un dels grans interrogants.
