En un context d’increment generalitzat dels preus dels aliments, moltes marques estan adoptant estratègies per mantenir els seus marges de benefici a costa de la qualitat i la quantitat dels seus productes. Aquestes pràctiques, conegudes com “cheapflació” i “reduflació”, afecten directament els consumidors, que acaben pagant el mateix preu per un producte de menys qualitat o quantitat. Un dels sectors més afectats per aquestes tècniques és el dels flams i làctics, com es revela en un recent informe de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).
Cheapflació als flams: una qualitat inferior sense que es noti en el preu
La cheapflació es refereix a la reducció de la qualitat dels ingredients d’un producte, mantenint però el mateix preu i disseny de l’envàs. En el cas dels flams de supermercat, l’OCU ha detectat que algunes marques han substituït ingredients més cars per alternatives més econòmiques. Un exemple és el flam d’ou Milsani de la cadena Aldi, que ha canviat la llet sencera per llet semidesnatada, més barata, i ha reduït el percentatge d’ou del 28% al 26%. Aquest canvi no és fàcil de percebre per al consumidor, ja que no hi ha una modificació visible ni en el preu ni en l’envàs, malgrat que el producte és ara de qualitat inferior.
Un altre exemple és el flam d’ou de La Fageda, que ha experimentat una reducció en el percentatge d’ou del 12% al 10%. Tot i que l’empresa defensa que aquest canvi és per millorar la textura i el sabor del producte, l’OCU ha assenyalat que aquest tipus de modificacions no sempre són transparents per als consumidors. A més, s’ha afegit un espessidor no recomanat (E1442), un altre factor que fa que el producte sigui de menys qualitat.
Reduflació: menys quantitat, mateix preu
La reduflació és una altra pràctica comercial que també afecta els flams i làctics. En aquest cas, els fabricants redueixen la quantitat del producte mentre mantenen el mateix preu i disseny de l’envàs. Un exemple clar és el flam de vainilla de Danone, que ha reduït el seu contingut de 100 grams a 95 grams per envàs, suposant una disminució del 5% en la quantitat, però amb un petit increment del preu. Aquest tipus de pràctiques pot ser difícil de detectar si no es compara la quantitat en cada envàs, ja que el preu continua sent el mateix.
Una demanda de transparència per als consumidors
L’OCU denuncia que aquestes pràctiques són enganyoses i perjudicials per als consumidors, ja que amaguen l’augment del preu mitjançant la reducció de la qualitat o la quantitat del producte. Segons l’OCU, “aquestes estratègies enganyoses i anticompetitives es caracteritzen per encobrir l’augment del preu dels aliments a base de reduir la quantitat o la qualitat del producte mantenint el preu (i el disseny) de l’envàs”.
L’organització ha instat les autoritats a modificar la legislació per garantir una major transparència. Així, proposa que els fabricants estiguin obligats a informar clarament sobre qualsevol reducció de la qualitat o quantitat dels productes, tal com ja succeeix a països com França i Alemanya. L’objectiu és que aquests canvis siguin visiblement indicats en l’envàs o, almenys, que es comuniquin als consumidors als lineals dels supermercats.
