El mapa polític català canviaria profundament si ara se celebressin eleccions al Parlament. El PSC tornaria a guanyar els comicis, però perdria força, mentre que Aliança Catalana protagonitzaria una forta pujada i superaria clarament Junts.
Segons el primer Baròmetre d’Opinió Política del 2026 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), els socialistes obtindrien entre 36 i 38 escons, per sota dels 42 diputats aconseguits a les eleccions del 12 de maig del 2024.
ERC pujaria fins als 24-26 representants i se situaria com a segona força, mentre que Aliança Catalana passaria dels dos diputats actuals a una forquilla d’entre 23 i 25 escons.
Aliança Catalana es dispara i deixa Junts en quarta posició
El gran canvi del baròmetre és l’ascens del partit liderat per Sílvia Orriols.
Aliança Catalana multiplicaria la seva representació i es consolidaria com una de les principals forces del Parlament, amb una estimació d’entre 23 i 25 diputats.
La pujada tindria un impacte directe sobre Junts, que patiria un fort retrocés i cauria fins als 16-18 escons, molt lluny dels 35 que va obtenir a les últimes eleccions catalanes.
Segons les dades del baròmetre, un 28% de les persones que van votar Junts el 2024 optarien ara per Aliança Catalana. El partit de Sílvia Orriols també captaria antics votants de Vox, ERC i el PP.
El director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, ha apuntat que la davallada de Junts tindria un component "estructural".
El tripartit d’esquerres perilla
Els resultats també posarien en dubte la majoria que actualment poden sumar el PSC, ERC i els comuns.
Les tres formacions reunirien entre 64 i 69 diputats, de manera que només superarien els 68 escons necessaris per a la majoria absoluta en l’escenari més favorable.
El PSC obtindria entre 36 i 38 representants, ERC entre 24 i 26 i els comuns entre 4 i 5.
Per tant, l’actual majoria parlamentària d’esquerres no estaria garantida.
Una majoria independentista només seria possible amb Aliança Catalana
La suma d’ERC, Junts i la CUP quedaria molt lluny de la majoria absoluta, amb entre 44 i 49 diputats.
Per arribar als 68 escons caldria incorporar Aliança Catalana. En aquest cas, el conjunt de les quatre formacions independentistes podria sumar entre 67 i 74 representants.
L’ascens del partit de Sílvia Orriols es converteix així en un factor determinant per a qualsevol hipotètica majoria independentista.
PP i Vox empaten
El baròmetre també dibuixa un empat entre el PP i Vox.
Les dues formacions obtindrien entre 12 i 13 diputats cadascuna, fet que frenaria la possibilitat d’un avançament clar de Vox sobre els populars.
Els comuns baixarien dels sis escons actuals a una forquilla d’entre 4 i 5, mentre que la CUP també obtindria entre 4 i 5 representants.
Sílvia Orriols ja és la segona candidata preferida per presidir la Generalitat
L’ascens d’Aliança Catalana també es reflecteix en la preferència dels ciutadans sobre qui hauria de presidir la Generalitat.
Salvador Illa continua ocupant la primera posició, amb un 18% dels suports, però Sílvia Orriols puja fins al segon lloc amb un 8%.
Per darrere se situen Gabriel Rufián, amb un 7%, i Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, amb un 5% cadascun.
Tot i això, cap dels principals líders polítics aprova en la valoració ciutadana. Salvador Illa i Oriol Junqueras obtenen les millors notes, amb un 4,8 sobre 10.
El PSC també guanyaria les eleccions al Congrés
El CEO també situa el PSC com la força més votada a Catalunya en unes hipotètiques eleccions generals.
Els socialistes obtindrien entre 17 i 18 diputats, mentre que ERC consolidaria el segon lloc amb 10 o 11.
Vox pujaria fins als 6-7 escons i superaria tant el PP, que n’obtindria entre 5 i 6, com Junts, que baixaria fins als 4-5 diputats.
Sumar es mouria entre els 3 i 4 representants, mentre que la CUP i Podem podrien quedar fora del Congrés o aconseguir un escó.
El primer baròmetre del CEO del 2026 dibuixa, en definitiva, un Parlament molt més fragmentat, amb el PSC encara al capdavant, ERC a l’alça, una forta irrupció d’Aliança Catalana i Junts com la formació més perjudicada pel canvi en les preferències electorals.
