Més d’un centenar d’alcaldes, alcaldesses i càrrecs municipals procedents de diverses comarques catalanes s’han congregat a l’Hostal Bayona, situat a la Panadella, per signar una declaració conjunta que reclama un país amb una distribució territorial més equilibrada. Aquesta trobada ha estat organitzada per les entitats Impulsem Penedès i Impulsem Lleida, amb l’objectiu de denunciar el que consideren un infrafinançament crònic dels ajuntaments ubicats fora de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB).
La Panadella, considerada un enclavament estratègic dins del Principat, ha estat escollida com a escenari emblemàtic on els representants locals han manifestat que “el territori no vol ser considerat el 'rerepaís', sinó una part fonamental de la nació amb la mateixa capacitat de decisió”.
L’acte va començar amb la benvinguda institucional per part de l’alcalde de Montmaneu, Àngel Farré, seguida pels parlaments del secretari general d’Impulsem Penedès i alcalde de Cunit, Jaume Casañas, així com del secretari general d’Impulsem Lleida i alcalde de La Granja d’Escarp, Manel Solé. Posteriorment, una desena d’alcaldes van exposar les dificultats específiques que afecten els seus territoris, posant en evidència una situació que descriuen com a “Catalunya a dues velocitats”.
Aquesta convocatòria ha reunit electes provinents d’àmbits diversos: des del Pallars Sobirà (Rialp, Gerard Sabarich) fins al Solsonès (Castellar de la Ribera, Claustre Sunyer), passant pel Penedès (la Bisbal, Agnès Farré; Font-Rubí, Xavier Lluch), el Ripollès (Planoles, David Verge) o Osona (Manlleu, Arnau Rovira). També hi han assistit alcaldes del Garraf (Canyelles, Rosa Huguet), Anoia (Igualada, Marc Castells), Conca de Barberà (Barberà de la Conca, Marc Rovira) i Noguera (Térmens, Concep Canadell).
Mancances estructurals i reptes locals sobre la taula
A la jornada es van debatre temes crucials per als municipis petits i mitjans. Entre aquests destaquen la manca d’habitatge accessible en micropobles rurals; els problemes relacionats amb la seguretat local; les deficiències en infraestructures; així com les dificultats existents per cobrir vacants essencials com ara secretaris-interventors. A més a més, es va posar especial èmfasi en desafiaments tecnològics com el desplegament necessari de fibra òptica en zones muntanyoses.
S’hi va subratllar també el paper clau que juguen les universitats en ciutats mitjanes i es va abordar la pressió creixent que pateix el sector primari davant l’expansió urbana metropolitana.
Aquesta declaració posa en relleu un desequilibri demogràfic alarmant: actualment el 50% dels habitants catalans resideixen en menys del 5% del territori total. Els signants alerten que moltes decisions rellevants per a les comarques són adoptades lluny dels àmbits rurals o regionals afectats — sovint despatxos desconnectats completament del context local — fet que ignora profundament les particularitats pròpies.
S’observa també una doble realitat respecte a Barcelona: malgrat reconèixer “la necessitat d’una governança pròpia” per preservar el seu caràcter globalitzat,“la capital perd la seva essència i capacitat competitiva si es desconnecta de la resta del Principat”, destaca el manifest.
Noves demandes per garantir equitat territorial
Davant aquesta realitat contrastada els alcaldes han consensuat un document final on reclamen explícitament “un nou model de governança regional” que atorgui pressupostos suficients així com competències reals als municipis fora de l’AMB. Aquest model hauria d’establir condicions igualitàries entre totes les zones catalanes.
També s’ha posat en qüestió tant el paper actualment exercit per diputacions provincials com pel sistema vigent basat en vegueries. En aquest sentit, se sosté que cap d’aquestes institucions disposa avui dia dels recursos ni capacitat necessària per garantir justícia territorial ni oportunitats equiparables.
L’acord reafirma així el compromís conjunt dels governs locals perquè “la presa de decisions s’apropi al ciutadà”, preservant així “el benestar general independentment del volum poblacional municipal”.