Les organitzacions sindicals Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT) han sol·licitat al govern d’Espanya que prorrogui el paquet anticrisi més enllà del proper 30 de juny. A més, proposen incorporar una ajuda econòmica de 300 euros, destinada específicament a les famílies amb ingressos baixos, així com revisar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) per pal·liar la pèrdua de poder adquisitiu derivada del conflicte internacional entre Iran, els Estats Units i Israel, que ha provocat un increment significatiu dels preus dels carburants.
Proposta d'ajut directe o deducció fiscal
Dins d’una trobada d’alt nivell celebrada a la seu del Ministeri d’Economia, els sindicats van posar sobre la taula que aquesta ajuda es pugui canalitzar mitjançant una transferència directa o bé com una deducció en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). Aquesta mesura estaria orientada especialment a persones amb ingressos inferiors al salari mitjà estatal.
Avaluació de la revisió semestral de l'SMI
D’altra banda, CCOO i UGT han remarcat la necessitat d’examinar amb deteniment l’aplicació de la revisió semestral contemplada a l’article 27 de l’Estatut dels Treballadors. En aquest sentit, recorden que per al 2026 es va aprovar un augment de l'SMI del 3,1%, mentre que al mes d’abril la inflació ja s’havia situat en un 3,2%, fet que justifica un reajustament urgent per evitar que els salaris més baixos perdin capacitat adquisitiva.
Més protecció pel mercat immobiliari
Així mateix, les dues organitzacions consideren imprescindible implementar un conjunt extraordinari de mesures dirigides a protegir el mercat residencial. Entre aquestes destaquen:
- Limitació dels preus dels lloguers
- Congelació en les actualitzacions de renda
Totes elles en consonància amb les disposicions recollides en el reial decret aprovat el passat .
Anàlisi del context internacional
L’argument principal exposat pels sindicats per justificar aquestes demandes és que “el context internacional continuarà marcat per una elevada incertesa durant els propers mesos”, fins i tot si finalment “la crisi es canalitza en les properes setmanes”. Aquesta perspectiva posa èmfasi en la necessitat que les polítiques públiques siguin capaces d’adaptar-se ràpidament a un entorn econòmic volàtil.