Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Durant els primers sis mesos d'aquest any, Catalunya ha arribat a integrar un total de 231 espais de memòria dins la Xarxa d’Espais de Memòria, una iniciativa que lidera el Memorial Democràtic. Aquesta xarxa engloba indrets relacionats amb períodes històrics fonamentals com la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, la deportació, així com la lluita antifranquista i el procés de recuperació democràtica.
Segons fonts del Departament de Justícia i Memòria Democràtica, aquesta xifra representa un creixement constant que resulta essencial per a preservar, dignificar i difondre els espais vinculats a la memòria democràtica catalana. La distribució geogràfica mostra una cobertura extensa: 70 espais a Barcelona, 68 a Lleida, 48 a Tarragona i 45 a Girona, fet que reflecteix l’implicació creixent dels municipis arreu del territori.
L’impacte institucional en el patrimoni memorial
El director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, subratlla que arribar als 231 espais significa que "la memòria democràtica forma part, cada vegada més, de les polítiques públiques del país i de la voluntat de molts municipis de preservar i explicar la seva història", alhora que ressalta el valor dels espais com a "eines de coneixement, reflexió i transmissió de valors democràtics, especialment per a les noves generacions".
Aquest increment coincideix amb un augment notable en l’interès institucional per protegir aquest patrimoni. Fins ara enguany s'han registrat 71 sol·licituds a través de les convocatòries del Memorial Democràtic destinades a finançar accions dirigides a la recuperació, conservació i promoció dels espais memorials.
Dins aquest context d’impuls patrimonial cal destacar que aquest juny s'ha declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) la Cova de Santa Llúcia situada a La Bisbal de Montsant (Priorat). Aquest indret va servir com hospital militar durant la Batalla de l’Ebre per part de les Brigades Internacionals i conserva importants documents gràfics elaborats pel personal sanitari internacional.
A més, s’han iniciat els processos per atorgar també l’estatus BCIN a altres emplaçaments clau com són el Fossar de la Pedrera (Barcelona), la Presó-Museu “Camí de la Llibertat” (Sort), el refugi antiaeri associat a l’església Santa Maria d’Agramunt o bé La Mina Canta (La Vajol), conegut pels seus vincles amb l’exili republicà.
Avenços en actuacions territorials específiques
L’expansió continua amb nous projectes dedicats tant a recuperar com interpretar aquests recursos patrimonials. A Barcelona destaca especialment la dignificació recentment executada sobre la fossa comuna situada al cementiri municipal Sant Boi de Llobregat on reposen milers d’usuaris morts durant els anys bèl·lics. També s’han incorporat nous elements relacionats amb refugis antiaeris ubicats a Berga o bé referents als treballadors forçats implicats en reconstruir el pont nou situat al terme municipal Roda de Ter.
A Girona sobresurt especialment el Mirador 380 Búnquers instal·lat al municipi Garriguella; aquesta infraestructura permet contextualitzar el sistema defensiu construït després del conflicte bèl·lic propera als Pirineus. Igualment es destaca una nova ruta senyalitzada entre La Vajol i Les Illes que rescata camins històrics emprats durant l’exili republicà així com trajectes utilitzats posteriorment per persones fugint del nazisme durant segona guerra mundial.
A Lleida s’ha completat recentment un projecte integral orientat cap al cementiri local Castellserà reforçant així tot l’àmbit memorial vinculat també al Castell del Remei situat al municipi Penelles.
Pel que fa als territoris sud-catalans —Terres de l’Ebre i Camp— han finalitzat processos museístics sobre fortificacions estratègiques com les associades Assut Tivenys relacionades amb episodis destacats batalla Ebre; paral·lelament Rocafort De Queralt ha vist nèixer un nou equipament dedicat íntegrament al reconegut arquitecte republicà Josep Torres Clavé mentre Amposta ha renovat tota senyalització vinculada al memorial Torre Carrova.
