Catalunya va ser el 2025 el territori de l’Estat amb la taxa més alta de sol·licituds d’eutanàsia. Segons les dades presentades pel Ministeri de Sanitat, es van registrar 6,14 peticions per cada 100.000 habitants, una xifra que gairebé triplica la mitjana estatal, situada en 2,61 sol·licituds.
Les dades les ha exposat la ministra de Sanitat, Mónica García, durant la cloenda de la jornada 'Cinc anys de la llei de regulació de l’eutanàsia: avançant en drets', en què s’ha fet balanç de l’aplicació de la prestació d’ajuda per morir a Espanya.
Des de l’entrada en vigor de la llei, l’any 2021, 1.668 persones han exercit aquest dret a l’Estat. Només durant el 2025, la prestació es va dur a terme en 565 casos, que representen el 0,13% de totes les defuncions registrades aquell any, és a dir, aproximadament una de cada 750 morts.
Catalunya, per davant de Navarra i el País Basc
El balanç provisional mostra un augment sostingut de les sol·licituds des de l’aprovació de la llei. En total, se n’han registrat 3.716 des del 2021, de les quals 1.284 corresponen al 2025.
Catalunya encapçala la distribució territorial, seguida de Navarra, amb una taxa de 5,41 sol·licituds per cada 100.000 habitants, i el País Basc, amb 5,13. També se situen per sobre de la mitjana estatal La Rioja, les Illes Balears, Cantàbria, Astúries i les Canàries.
Les malalties neurològiques, principals en les prestacions realitzades
Les dades del Ministeri també mostren diferències entre les patologies que motiven les sol·licituds inicials i les que finalment s’associen a les prestacions realitzades. Les malalties oncològiques concentren el nombre més elevat de peticions inicials, amb el 37% del total. En canvi, entre les persones que finalment reben la prestació, les patologies neurològiques són la causa principal, amb un 46% dels casos.
En el conjunt de les 1.284 sol·licituds registrades el 2025, les malalties neurològiques representen el 31%, per darrere de les oncològiques. Però aquesta distribució canvia quan s’analitzen les prestacions efectivament realitzades: les neurològiques pugen fins al 46% i les oncològiques se situen al voltant del 30%.
Un 47,7% dels processos van acabar amb la prestació
Durant el 2025 es van tancar 1.187 processos relacionats amb l’eutanàsia, independentment de l’any en què s’haguessin iniciat. D’aquests, 565 van concloure amb la realització de la prestació, un 47,7% del total.
En 374 casos, la persona sol·licitant va morir durant la tramitació, abans que es pogués completar el procediment. Aquesta situació representa el 31,5% dels processos finalitzats. Segons Sanitat, el 61% d’aquestes defuncions corresponien a persones amb patologies oncològiques.
D’aquest grup, 277 persones van morir abans que la Comissió de Garantia i Avaluació emetés l’informe corresponent. En aquests casos, el temps mitjà des de la sol·licitud va ser de 32,7 dies.
Les altres 97 defuncions es van produir després que la comissió hagués emès un informe favorable. En aquests casos, la persona ja disposava d’una resolució positiva i podia acordar o ajornar la data de la prestació, però va morir abans que es dugués a terme.
Denegacions i revocacions
El 2025, 157 sol·licituds van acabar denegades, el 13,2% dels processos finalitzats. La majoria de les denegacions, un 77%, es van produir a l’inici del procediment per part del metge responsable.
A més, 91 processos van finalitzar per revocació de la sol·licitud, un 8% del total. La llei permet que la persona sol·licitant pugui retirar la petició en qualsevol moment del procés.
El balanç de Sanitat constata que, cinc anys després de l’aprovació de la llei, l’eutanàsia continua sent una prestació minoritària en relació amb el conjunt de defuncions, però amb una demanda creixent i amb diferències territorials destacades, especialment a Catalunya.
