Catalunya ha fet aquest dimecres el primer pas parlamentari per dotar-se d’un salari mínim de referència propi. El ple ha rebutjat les esmenes a la totalitat presentades pel PPC i Vox i ha permès que continuï la tramitació d’una proposició de llei de Junts que fixa aquesta referència en 1.400 euros mensuals en 14 pagues per al 2026.
La iniciativa, però, no planteja substituir el salari mínim interprofessional fixat per l’Estat ni establir automàticament aquesta quantitat per a tots els treballadors catalans. El seu abast obligatori quedaria restringit a la Generalitat, els organismes que en depenen i les administracions locals. Per a la resta de sectors funcionaria com una referència destinada a influir en els salaris i en la negociació col·lectiva.
Un criteri que també podria pesar en contractes i subvencions
El text impulsat per Junts vol que aquesta quantitat tingui incidència més enllà de l’ocupació pública. Entre les mesures previstes hi ha valorar positivament que les empreses apliquin el salari de referència quan optin a contractes públics o subvencions de la Generalitat.
També es contemplen incentius fiscals per a les empreses que adoptin aquest nivell retributiu i mecanismes d’acompanyament per a petites i mitjanes empreses o sectors que puguin tenir més dificultats per assumir increments salarials.
Junts justifica la proposta per les diferències en el cost de la vida entre Catalunya i altres territoris de l’Estat, especialment en àmbits com l’habitatge, l’alimentació o el transport. El diputat Joan Canadell ha defensat que l’objectiu és contribuir a elevar els sous i reduir situacions de pobresa laboral.
PPC i Vox qüestionen la proposta
El PPC ha rebutjat la iniciativa perquè considera que les prioritats econòmiques de Catalunya passen per altres àmbits. La diputada Míriam Casanovas ha posat el focus en la pressió fiscal i ha qüestionat que un salari de referència sigui la resposta als principals problemes de l’economia catalana.
Vox, per la seva banda, ha centrat l’oposició en l’àmbit competencial. El diputat Javier Ramírez ha defensat que la Generalitat no disposa de les competències necessàries per establir un salari mínim propi.
La proposta intenta evitar aquest conflicte precisament diferenciant el nou instrument de l’SMI estatal i limitant-ne l’obligatorietat directa a l’àmbit de les administracions catalanes.
PSC i Comuns retiren les esmenes però volen canvis
El PSC-Units i els Comuns també havien presentat inicialment esmenes a la totalitat, però les han retirat abans del debat.
Els socialistes han anunciat que intentaran modificar el text durant la tramitació per reforçar-hi la negociació col·lectiva, les garanties de finançament i l’abast de les millores salarials.
Els Comuns, tot i facilitar que la proposta continuï avançant, han advertit que els 1.400 euros no representarien un dret general per al conjunt dels treballadors de Catalunya.
Superat aquest primer debat, la proposició entra ara en la fase d’esmenes i negociació parlamentària. El contingut definitiu, per tant, encara pot canviar abans d’arribar a una eventual votació final.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat