Catalunya ha assolit els 8,16 milions d'habitants en data 1 de juliol de 2025, segons dades de l'Estadística Contínua de Població (ECP) que publica aquest dijous l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquesta xifra suposa un creixement de 16.789 persones en el segon trimestre de l'any, i un augment de 104.598 habitants en termes interanuals, és a dir un increment de l'1,2%. A tot l'Estat el creixement ha sigut de 119.811 persones durant el segon trimestre de 2025, de forma que s'han assolit els 49.315.949 habitants, el valor màxim de la sèrie històrica. Aquest augment poblacional està vinculat principalment a l'arribada de població immigrada, atès que el nombre de naixements ha continuat a la baixa.
Durant el període comprès entre abril i juny de 2025, el nombre de ciutadans estrangers residents a Espanya ha crescut en 95.277 persones, fins a situar-se en els 7.050.174. Paral·lelament, la població amb nacionalitat espanyola també ha augmentat lleugerament, en 24.534 persones, gràcies als processos d’adquisició de la nacionalitat. Per contra, la xifra de naixements ha disminuït en 18.120 respecte al trimestre anterior.
A Catalunya, la xifra de persones nascudes a l'estranger és al segon trimestre de l'any de 2.083.587, un augment de 27.786 persones respecte al trimestre anterior. Si es té en compte la nacionalitat, hi ha 6.615.158 persones amb passaport espanyol, i 1.546.921 que tenen nacionalitat estrangera.
A banda de Catalunya, la població ha augmentat a la resta de comunitats autònomes i també a Ceuta. L’única excepció ha estat la ciutat autònoma de Melilla, on s’ha registrat un descens. Les comunitats amb majors increments relatius han estat Aragó (0,91%), el País Valencià (0,50%) i les Illes Balears (0,42%).
Pel que fa a les nacionalitats dels nouvinguts durant aquest segon trimestre a Espanya, les més nombroses han estat la colombiana, amb 36.100 arribades, seguida de la marroquina (25.000) i la veneçolana (21.600).
Aquestes dades confirmen la tendència de creixement sostingut de la població a Catalunya i al conjunt de l’Estat, impulsada fonamentalment per la migració internacional en un context de baixa natalitat.
Durant el període comprès entre abril i juny de 2025, el nombre de ciutadans estrangers residents a Espanya ha crescut en 95.277 persones, fins a situar-se en els 7.050.174. Paral·lelament, la població amb nacionalitat espanyola també ha augmentat lleugerament, en 24.534 persones, gràcies als processos d’adquisició de la nacionalitat. Per contra, la xifra de naixements ha disminuït en 18.120 respecte al trimestre anterior.
A Catalunya, la xifra de persones nascudes a l'estranger és al segon trimestre de l'any de 2.083.587, un augment de 27.786 persones respecte al trimestre anterior. Si es té en compte la nacionalitat, hi ha 6.615.158 persones amb passaport espanyol, i 1.546.921 que tenen nacionalitat estrangera.
A banda de Catalunya, la població ha augmentat a la resta de comunitats autònomes i també a Ceuta. L’única excepció ha estat la ciutat autònoma de Melilla, on s’ha registrat un descens. Les comunitats amb majors increments relatius han estat Aragó (0,91%), el País Valencià (0,50%) i les Illes Balears (0,42%).
Pel que fa a les nacionalitats dels nouvinguts durant aquest segon trimestre a Espanya, les més nombroses han estat la colombiana, amb 36.100 arribades, seguida de la marroquina (25.000) i la veneçolana (21.600).
Aquestes dades confirmen la tendència de creixement sostingut de la població a Catalunya i al conjunt de l’Estat, impulsada fonamentalment per la migració internacional en un context de baixa natalitat.