Isak Andic tenia previst apartar progressivament el seu fill Jonathan de la gestió de Mango. La intenció del fundador de la companyia era que primer s’agafés un any sabàtic i, si posteriorment volia tornar a ocupar funcions executives, comunicar-li que la família deixaria de gestionar directament el negoci.
Així consta a la interlocutòria de 91 pàgines de l’Audiència de Barcelona que manté la presó provisional eludible amb una fiança d’un milió d’euros per a Jonathan Andic, investigat per la mort del seu pare. La quantitat ja va ser abonada el mateix dia que es va imposar la mesura.
El tribunal extreu aquesta informació dels missatges que Isak Andic va intercanviar amb la terapeuta familiar que treballava amb pare i fill per intentar millorar la seva relació.
Un pla per evitar una sortida “humiliant”
Segons la resolució, el fundador de Mango havia dissenyat una estratègia de sortida “gradual” per evitar que Jonathan percebés la decisió com una expulsió brusca o humiliant.
El primer pas havia de ser un any sabàtic, plantejat com un període de descans i reorganització personal. La intenció final, però, era que Jonathan no recuperés posteriorment funcions executives dins de Mango.
Si intentava reincorporar-s’hi, el seu pare tenia previst explicar-li que la família no volia continuar gestionant directament la companyia.
La sala remarca, però, que no consta que Jonathan conegués aquest objectiu final. Sí que sabia, segons els magistrats, que la seva continuïtat dins de Mango estava compromesa i que s’estava plantejant deixar temporalment l’empresa.
L’excursió a Montserrat havia de servir per parlar del seu futur
La resolució situa l’excursió del 14 de desembre de 2024 a Montserrat, durant la qual va morir Isak Andic, en aquest context professional i familiar. Segons la interlocutòria, Jonathan ja havia acceptat la possibilitat d’agafar-se l’any sabàtic i volia comunicar-ho al seu pare en un entorn tranquil.
L’11 de desembre, Isak Andic va explicar a la terapeuta que el seu fill li havia demanat parlar mentre caminaven. L’endemà van concretar l’excursió a Montserrat per abordar el seu futur professional.
Per a les magistrades de la majoria, resulta rellevant que la mort es produís precisament en el moment en què s’havia de formalitzar aquest primer pas de l’allunyament de Jonathan de l’empresa. La sala insisteix, tanmateix, que això no demostra per si mateix cap hipòtesi incriminatòria.
Una relació marcada per tensions econòmiques i professionals
La investigació també recull diversos episodis de tensió entre pare i fill durant els anys anteriors.
La relació s’hauria complicat especialment arran de la crisi empresarial de Mango del 2015, quan Isak Andic va interrompre una excedència voluntària per tornar a prendre les regnes de l’empresa.
Entre gener i febrer del 2024, Jonathan va expressar, segons la documentació incorporada al procediment, malestar per la falta de reconeixement i voluntat d’obtenir més independència econòmica.
Entre altres qüestions, hauria plantejat al seu pare rebre 40 milions d’euros d’herència en vida, una petició que Isak Andic no hauria acceptat. Les converses amb la terapeuta també recullen demandes relacionades amb assignacions anuals de quatre milions d’euros, immobles i capital per impulsar projectes empresarials propis.
La relació personal havia millorat abans de la mort
Malgrat aquestes discrepàncies, la documentació mostra també una aproximació entre pare i fill a partir de la primavera del 2024. Amb la intervenció de la terapeuta, es van produir peticions de perdó, agraïments i trobades familiars que tots dos haurien valorat positivament.
La sala considera que aquesta millora afectiva era compatible amb el fet que encara persistissin conflictes professionals i econòmics.
Els magistrats també descarten com a explicació suficient d’un eventual mòbil el temor de Jonathan a perdre l’herència. Isak Andic tenia previst destinar part del patrimoni a una fundació, però els seus tres fills coneixien el projecte i havien de formar part del patronat.
Un magistrat considera els indicis insuficients
El president de la secció novena de l’Audiència, Andrés Salcedo, ha emès un vot particular discrepant de 26 pàgines. El magistrat considera que els indicis acumulats contra Jonathan Andic són “febles”, “complementaris” i “no concloents” i que no justifiquen mantenir una mesura de presó provisional sota fiança.
Segons el seu criteri, les contradiccions en les declaracions de Jonathan sobre la caiguda del seu pare podrien respondre a una percepció imprecisa o a l’estat de xoc posterior.
Tampoc considera acreditat que la pèrdua del telèfon de Jonathan a Quito mesos després fos simulada ni que aquest hagués eliminat deliberadament informació. El magistrat apunta igualment que l’artrosi als genolls d’Isak Andic podria ser compatible amb una caiguda accidental per pèrdua d’equilibri.
Per aquest motiu, Salcedo hauria revocat la presó provisional i hauria mantingut únicament les compareixences setmanals, la retirada del passaport i la prohibició de sortir d’Espanya.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
