La calor extrema de l’estiu del 2024 es relaciona amb 1.153 morts a Catalunya entre l’1 de juny i el 30 de setembre, segons un estudi de l’Institut Global de Barcelona (ISGlobal). Tot i ser una xifra inferior a la del 2023 (1.409) i a la del 2022 (2.269), l’impacte continua sent molt elevat.
Per províncies, la distribució és la següent: Barcelona 865 morts (1.078 el 2023), Girona 114 (112 el 2023), Tarragona 94 (128 el 2023) i Lleida 80 (91 el 2023).
L’impacte a escala europea
L’informe quantifica en 62.775 les morts atribuïbles a la calor a Europa l’estiu passat, una xifra 23,6% superior a les del 2023 (50.800) i 8,1% inferior a les del 2022 (67.900). Els països més afectats van ser Itàlia (19.038 morts), Espanya (6.743), Alemanya (6.282), Grècia (5.980) i Romania (4.943).
A Espanya, la mortalitat per províncies la va encapçalar Madrid (1.086), seguida de Barcelona (865) i Alacant (384).
La taxa de morts associades a la calor a Catalunya es va situar en 146 per cada milió d’habitants, per sota de la del 2023 (178) i de la del 2022 (292). Per províncies, la més alta va ser la de Lleida (179), seguida de Barcelona (149), Girona (141) i Tarragona (111).
En el conjunt europeu, la mitjana va ser de 117 morts per milió de persones, però països com Grècia (574), Bulgària (530) i Sèrbia (379) van presentar taxes molt superiors.
Perfil de les víctimes
L’estudi assenyala que la mortalitat és més elevada en dones (46,7% més que en homes) i sobretot en majors de 75 anys, on la taxa és un 323% superior a la resta de grups d’edat.
Tot i que el 2024 va ser l’estiu més càlid mai registrat a escala global segons Copernicus, a Europa els anys 2022 i 2023 van registrar temperatures mitjanes més elevades. Les diferències regionals expliquen que el 2024 hi hagués més morts que el 2023, però lleugerament menys que el 2022.
En total, entre el 2022 i el 2024 s’estima que hi ha hagut més de 181.000 morts relacionades amb la calor a Europa, dues terceres parts concentrades al sud del continent.
Els investigadors defensen la necessitat de reforçar les estratègies d’adaptació al canvi climàtic, incloent-hi sistemes d’alerta primerenca de salut per calor com el projecte Forecaster.health, capaç d’emetre avisos amb una setmana d’antelació i amb alta fiabilitat al sud d’Europa.
