La immigració s’ha convertit en una “peça estructural” de l’economia i la societat catalanes. Així ho ha defensat aquest dimecres el Govern, que ha posat l’accent en el pes creixent de les persones nascudes a l’estranger en el mercat laboral, en un context marcat per l’envelliment de la població i la baixa natalitat.
El conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, ha assegurat que les persones nascudes fora de l’Estat representen ja més d’una quarta part de l’ocupació a Catalunya i que han cobert la majoria dels llocs de treball creats durant els darrers anys.
Moreno ho ha exposat durant la cloenda de la jornada ‘Una mirada global, una resposta de país’, celebrada al Born de Barcelona i centrada en les migracions i els reptes que plantegen per a Catalunya.
El conseller ha recordat que la població catalana ha passat dels sis als vuit milions d’habitants durant els últims 25 anys i ha situat la immigració internacional com un dels principals factors que expliquen aquest creixement. Paral·lelament, Catalunya manté una natalitat baixa, una esperança de vida elevada i un saldo vegetatiu negatiu des del 2018, amb més defuncions que naixements.
Hostaleria, construcció i indústria alimentària
El Govern destaca especialment la presència de treballadors nascuts a l’estranger en sectors com l’hostaleria, la construcció o la indústria alimentària.
Moreno també ha posat el focus en les necessitats futures vinculades a les cures. Segons el conseller, l’envelliment de la població incrementarà la demanda de professionals per atendre persones grans i ciutadans amb discapacitat, un àmbit on la població migrant ja té un paper important.
Davant d’aquesta realitat, ha defensat que l’arribada de treballadors ha d’anar acompanyada de condicions laborals dignes, formació i mecanismes per reconèixer les competències professionals adquirides als països d’origen.
El conseller ha advertit que la falta d’homologació o acreditació pot provocar que persones amb una elevada qualificació acabin treballant en feines molt per sota de la seva preparació.
Més de 257.000 sol·licituds de regularització a Catalunya
Una altra de les dades destacades durant la jornada ha estat l’impacte del procés extraordinari de regularització impulsat pel govern espanyol. Segons les xifres exposades per Moreno, a Catalunya s’han presentat més de 257.000 sol·licituds, aproximadament una cinquena part del total de l’Estat.
El conseller ha afegit que més de 83.000 persones regularitzades ja cotitzen a la Seguretat Social, mentre que prop de 17.000 s’han inscrit al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. Una part d’aquestes persones ja s’hauria incorporat al mercat laboral.
El Govern considera ara que el principal repte és evitar que els beneficiaris del procés tornin a caure en una situació administrativa irregular quan arribi el moment de renovar els permisos. Per això, Moreno ha reclamat mantenir l’acompanyament administratiu i facilitar tant la incorporació laboral com la formació dual i l’acreditació de competències.
50.000 noves places per aprendre català
La llengua és un altre dels àmbits que l’executiu considera clau per a la inclusió. Moreno ha recordat la posada en marxa de 50.000 noves places de nivells inicials de català per facilitar-ne l’aprenentatge entre la població nouvinguda.
El conseller també ha defensat que l’augment de població obliga a adaptar els serveis públics a les noves necessitats demogràfiques i ha rebutjat plantejar l’accés a aquests serveis com una competència entre col·lectius. “No entenem l’accés als recursos públics com un pastís que s’acaba repartint i s’acaba”, ha afirmat.
El Govern alerta contra els discursos discriminatoris
La jornada també ha servit perquè l’executiu reclami una resposta davant l’augment dels discursos discriminatoris contra la població migrant. “La discriminació probablement és el verí més letal que tenen les nostres societats”, ha afirmat Moreno, que ha defensat que la cohesió i la convivència continuïn sent el “pal de paller” de la societat catalana.
La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, també ha reivindicat durant l’obertura de la jornada la contribució econòmica i social de la població d’origen estranger. “Les persones migrants no només arriben a Catalunya, també són Catalunya i contribueixen a construir-la”, ha defensat.
La trobada ha reunit experts en migracions i representants de Foment del Treball, PIMEC, CCOO i UGT per analitzar qüestions com la falta de mà d’obra, el reconeixement de qualificacions professionals i les condicions laborals en un mercat de treball on la població d’origen estranger té cada vegada més pes.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat