Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Hospital Universitari de Bellvitge, la Universitat de Barcelona i CIBERSAM han trobat que la mida de dues regions cerebrals podria predir l’eficàcia de la teràpia psicològica conductual en nens amb trastorn obsessivocompulsiu (TOC). El treball s’ha fet a partir de l’anàlisi per ressonància magnètica del cervell de 168 nens i adolescents procedents de centres de tot el món. Aquest va mostrar que aquells que presentaven dues regions de l’escorça prefrontal de mida major mostraven una reducció superior dels símptomes obsessivocompulsius després de la intervenció amb teràpia de la conducta.
Els resultats podrien significar que aquells pacients amb més desenvolupament d’aquestes estructures prefrontals, relacionades amb la resposta a l’ansietat, podrien tenir més capacitat per aprofitar les estratègies de regulació emocional proporcionades per la teràpia de conducta.
La identificació d’aquestes estructures pot suposar una gran millora en el maneig clínic dels infants amb TOC, segons apunta l’investigador principal a l’IDIBELL i la Facultat de Psicologia de la UB, el doctor Carles Soriano. Tot i que la teràpia conductual té una efectivitat, encara es desconeixen gran part dels mecanismes d’acció. Això impedeix predir quins pacients se’n poden beneficiar, cosa que permetria evitar costosos processos d’assaig error i/o modificar els factors responsables del fracàs de la teràpia.
En el mateix estudi es va estudiar una àmplia mostra d’adults, però no es va observar correlació entre les estructures cerebrals i l’eficàcia de la teràpia.
El trastorn obsessivocompulsiu generalment es manifesta en la població infantil amb ansietat davant de diferents situacions que es perceben com a molestes o poc controlables, cosa que resulta en la necessitat de, per exemple, organitzar les coses d’una determinada manera, repetir paraules o conductes un nombre determinat de vegades, o assegurar-se repetidament que una acció, com la de tancar la llum, s’ha realitzat amb èxit. Aquests símptomes interfereixen en el desenvolupament normal de les activitats familiars, socials i acadèmiques d’aquests nens i nenes, afectant significativament el benestar i el de la família.
Aquests casos es tracten amb teràpia cognitiva conductual, una forma d’intervenció psicològica basada a exposar el pacient, de manera controlada, a les situacions que generen ansietat i deixar que aquesta s’acabi extingint.
