Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Les baixes laborals per salut mental s'han triplicat en l'última dècada i, segons els informes anuals de Salut, el darrer any se'n van comptabilitzar 194.953, una xifra que equival al 8,8% del total de baixes per contingències comunes, dos punts més que una dècada enrere.
La durada mitjana d'aquestes incapacitats és de 79 dies, gairebé tres vegades més que la mitjana general, situada en 28 dies.
La pressió sobre el sistema també es reflecteix en el còmput de dies perduts. Així, un de cada quatre dies de baixa del conjunt dels treballadors el 2025 corresponen a raons de salut mental. El volum anual de jornades d'incapacitat laboral per salut mental va superar els 15 milions el 2025 i ja concentra pràcticament una quarta part del total de dies de baixa. Això situa els trastorns mentals en segon lloc, només per darrere de les patologies de l'aparell locomotor, per davant de les ferides i enverinaments, els càncers i els símptomes, signes i troballes anormals.
Metges, sindicats i patronal, amb diagnòstics diferents
El vocal de comunicació de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i metge de família, Jordi Mestres, explica que entre les patologies que més creixen hi ha "l'ansietat greu i els trastorns adaptatius, que són els problemes relacionals amb coses que passen a la vida". Segons afirma, una part "molt important" d'aquestes situacions tenen relació amb l'entorn professional, perquè "la feina pot ser una causa de desbordament o pot ser un desencadenant".
En la mateixa línia, els sindicats assenyalen que el món laboral pesa de manera clara en aquest increment. La responsable de Salut Laboral de CCOO, Mónica Pérez, sosté que els casos "d'assetjaments o persecucions" són una de les casuístiques principals, juntament amb una "organització del treball molt deficitària que pressiona en temps" i que acaba generant sobrecàrregues. També apunta a les hores extra i als sous baixos, que no comporten "un reconeixement salarial".
Des d'UGT, la responsable de Salut Laboral, Reyes Solaz, situa entre els factors més habituals "l'estrès, la mala organització en les empreses, la falta de la desconnexió digital i el tema dels torns de treball". Solaz afegeix que l'extensió de les eines digitals ha alterat la frontera entre feina i vida privada i que, avui, "estàs a casa i per WhatsApp et demanen si et pots canviar el torn".
La patronal, en canvi, rebaixa la relació directa amb l'activitat professional. La directora de Relacions Laborals i Afers Socials de Foment del Treball, Yésika Aguilar, defensa que es tracta d'un increment lligat a l'augment general de les incapacitats temporals per condicions comunes i remarca que "és un fenomen complex i multicausal i, per tant, no es pot atribuir exclusivament o principalment a factors d'origen laboral". Aguilar hi afegeix que poden intervenir-hi circumstàncies personals, familiars, socials i econòmiques, així com el funcionament del sistema sanitari o els mecanismes de gestió.
La pandèmia, la digitalització i la precarietat, al centre del debat
Des d'InfoJobs, la seva directora de Comunicació, Estudis i Relacions Institucionals, Mónica Pérez, explica que el problema de la salut mental s'ha accentuat sobretot arran de la pandèmia. Segons detalla, els problemes de salut es concentren més en edats adultes, però la salut mental impacta especialment en persones més joves. Entre els factors que ho expliquen, hi situa la incertesa derivada de les conseqüències de les crisis geopolítiques constants i alguns efectes negatius de la digitalització.
Pérez admet que la digitalització ha aportat "un progrés" i noves facilitats, com el teletreball, però avisa que també té "una altra cara" perquè dificulta posar límits entre l'espai laboral i el personal. Això, segons la seva anàlisi, incrementa la sensació d'estar permanentment connectat, la càrrega de feina i l'estrès.
En la mateixa direcció, un informe elaborat per una comissió d'experts coordinada pel catedràtic de la UPF Joan Benach, impulsat pel Ministeri de Treball i presentat el març del 2023, va assenyalar la informalitat, la precarietat, les formes descentralitzades d'organització productiva i la infravaloració de les cures com a causes de deteriorament de la salut mental. El document, conegut com a PRESME, també advertia que, en els contractes estables, elements com la desconnexió digital, les hores extra o les jornades no previsibles continuen tenint un impacte negatiu.
Les conclusions de l'estudi apunten a no centrar l'anàlisi només en factors individuals o clínics, sinó també en les condicions socials i laborals que els originen o els agreugen: inseguretat laboral, precarietat, intensificació del treball, manca de control, salaris insuficients i dificultats de conciliació, entre d'altres.
Una durada molt superior a la resta de baixes
Una de les característiques més destacades d'aquestes incapacitats és el temps que duren. De mitjana, les baixes per salut mental s'allarguen 79 dies, una xifra que supera amb escreix la resta de processos d'incapacitat temporal. La mitjana del conjunt de baixes és de 28 dies, i, tot i que la durada dels casos vinculats a salut mental és lleugerament més alta que fa una dècada, encara no ha tornat als nivells dels anys pandèmics, quan va arribar a superar els tres mesos.
Jordi Mestres recorda que el tractament d'aquestes patologies "no és tan ràpid com quan tenim febre o una infecció" i defensa que cal dotar la població d'eines a través dels CAP o de recursos comunitaris de psicologia, una atenció que, segons diu, necessita diverses sessions i "no és barat". També es mostra reticent a medicalitzar els pacients amb pastilles si hi ha alternatives per abordar l'origen del problema, ja sigui "relacionals, per arribar a final de mes o d'habitatge". En aquest sentit, reclama "autocrítica" sobre com està organitzada la societat, perquè la salut no depèn només de l'individu.
Mestres considera que "les empreses hi poden fer molt, organitzant anàlisis de risc psicosocial" i assegura que algunes ja "s'estan posant les piles per adaptar els llocs de treball perquè la persona no arribi a una situació de 'burnout' en què tot salti pels aires". Els sindicats, però, insisteixen que no n'hi ha prou. Mónica Pérez recorda, citant un informe de prevenció de riscos laborals de la Generalitat del 2022, que només un 5,5% de les empreses han aplicat mesures per evitar riscos psicosocials, mentre que la resta "no estan complint la seva obligació".
Les contingències professionals, encara residuals
Segons les dades oficials del 2025, un 8,8% de les baixes per contingències comunes van ser per salut mental. En canvi, dins les contingències professionals, és a dir, les lligades a l'activitat laboral, els trastorns mentals tenen un pes molt reduït: només 341 baixes, un 0,3% del total.
Per a la responsable de CCOO, és "molt difícil" que aquests casos es reconeguin com a malaltia professional, fins i tot quan hi ha relació amb la feina, perquè "l'empresa l'ha de comunicar a l'autoritat laboral i després l'han de reconèixer les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, que són associacions privades d'empresaris". Segons la seva opinió, això genera un "clar conflicte d'interessos" i fa que les companyies vulguin "tapar les conseqüències de la precarietat". Per aquest motiu, defensa que les mútues s'haurien d'integrar al sistema públic "d'alguna manera".
