El percentatge de treballadors que es troben en situació de baixa laboral a Catalunya ha experimentat un increment notable durant els últims anys. Segons dades facilitades per la Seguretat Social, el pes dels assalariats amb baixa per malalties o accidents no vinculats a l’activitat professional s’ha duplicat des del 2010, passant del 2,78% fa setze anys fins al 5,5% registrat fins al novembre del 2025.
No obstant això, la durada mitjana d’aquestes incapacitats temporals s’ha mantingut força constant durant l’última dècada, situant-se entorn dels 27 dies, una xifra que és "12 per sota de la mitjana estatal". En el cas dels treballadors autònoms, aquesta mitjana s’allarga fins als 84 dies, mantenint-se estable respecte als últims exercicis.
Dades recents i mesures governamentals
A finals de novembre del 2025, hi havia un total de 189.744 assalariats en baixa per contingències comunes —és a dir, causes alienes a l’activitat laboral—. Aquesta xifra representa un màxim històric en almenys dues dècades i supera les dades enregistrades tant el tancament de l’any anterior com els exercicis previs. Tot i això, cal destacar que el volum total d’assalariats també ha anat creixent durant aquest període, encara que no al mateix ritme que les baixes.
Pocs dies abans de fer públiques aquestes dades, el Govern va anunciar la implementació de proves pilot als centres d’atenció primària (CAP) amb l’objectiu explícit de reduir els temps necessaris per diagnosticar les persones en situació de baixa. Aquest projecte inclou incentius econòmics dirigits als CAP que aconsegueixin agilitzar la resolució diagnòstica dels pacients.
Malauradament, aquesta iniciativa ha rebut crítiques destacades per part del sindicat Metges de Catalunya (MC) així com d’alguns grups polítics com la CUP i els Comuns. Malgrat aquestes objeccions, l’executiu català va reafirmar dimarts passat el seu compromís amb aquest pla.
Evolució històrica i tendències regionals
A partir del 2016 es va observar un augment continuat en el percentatge d’assalariats amb baixa laboral: després d’estabilitzar-se lleugerament per sota del 3%, aquesta xifra ha crescut sense interrupcions —a excepció dels anys afectats pels ERTO durant la pandèmia— fins a assolir el 5,5%. La prevalença —persones amb una baixa activa independentment del moment en què se'ls va concedir— també ha pujat notablement des del 2,7% registrat el 2010 fins a arribar al 5,7%.
L’anàlisi territorial mostra diferències rellevants entre demarcacions catalanes. Barcelona presenta una durada mitjana més curta (26,7 dies), mentre Lleida destaca pel seu valor més elevat (29,9 dies) el novembre del 2025. Les comarques gironines van registrar una mitjana propera als 28,9 dies i Tarragona juntament amb l’Ebre van situar-se molt a prop (28,8 dies).
D’altra banda, pel que fa a la incidència mensual d’incapacitats temporals sobre el total d’assalariats, Barcelona lidera amb un 5,6%, mentre Lleida ocupa l’últim lloc amb un 4,5%.
Catalunya en context estatal
A nivell nacional, Catalunya destaca per tenir una durada mitjana més curta: els seus 27 dies són gairebé dues setmanes menys que la mitjana espanyola. De fet, "el novembre passat Catalunya va ser la segona comunitat autònoma amb baixes més breus", només superada lleugerament per Navarra (26,8 dies). En canvi, Andalusia (48), Madrid (33) i País Valencià (51), entre altres regions densament poblades, presenten períodes considerablement més llargs.
Tot i això, Catalunya ocupa el segon lloc quant a pes percentual de persones en baixa sobre el total d’assalariats (5,5%), només darrere Navarra (5,8%), ambdues molt superiors al conjunt estatal (3,9%). Aquest fet indica una presència elevada però concentrada temporalment respecte a altres territoris.
Diferències entre assalariats i autònoms
L’estudi també posa èmfasi sobre els treballadors autònoms: aquests tenen una durada mitjana més alta: 84 dies a Catalunya. "Es tracta d’una dinàmica recurrent i estable des dels últims anys". No obstant això, només un petit percentatge d’autònoms sol·licita baixes laborals: un modest 1,1% el novembre passat .
