El govern espanyol ha aprovat aquest divendres en un Consell de Ministres extraordinari un decret llei que contempla una inversió de 5.000 milions d'euros per mitigar els efectes del conflicte a l'Orient Mitjà. Segons ha explicat el president del Govern, Pedro Sánchez, aquesta iniciativa inclou una disminució "dràstica" de la càrrega fiscal sobre l'energia, amb mesures com la rebaixa de l'IVA dels carburants, l'electricitat i el gas, que passa del 21% al 10%.
Mesures conjunturals contra la inflació energètica
Entre les accions immediates destaca l'estesa fins a desembre de 2026 del bo social elèctric, així com el reforç substancial del bo tèrmic. També s'aplica una bonificació del 80% dels peatges a les indústries electrointensives més afectades i es concedeix una ajuda directa de 20 cèntims per litre de combustible al sector agrícola.
Sánchez ha detallat que aquestes mesures impliquen una rebaixa efectiva d'aproximadament 30 cèntims d'euro per litre, cosa que suposarà un estalvi proper als 20 euros per dipòsit en un vehicle mitjà. A més, s'ha acordat reduir l'impost especial sobre hidrocarburs "fins al mínim permès dins la Unió Europea".
D’altra banda, pel que fa a l’electricitat, es preveu una baixada impositiva propera al 60%, gràcies a la combinació de diverses mesures: rebaixa de l'IVA aplicat a llum i gas, suspensió temporal de l'impost sobre el valor de producció elèctrica i reducció significativa de l'impost especial sobre electricitat —del 5% al 0,5%. També es disminuiran els impostos al consum per gas natural, llenya i pèl·lets.
L’executiu prohibirà els talls en subministrament als col·lectius més vulnerables mentre manté congelats els preus màxims del butà i propà. Per garantir un ús correcte dels ajuts públics, s’ha reforçat el paper de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) perquè pugui "perseguir i eventualment castigar" empreses que abusen en aquesta crisi.
A més, es prohibeix que les companyies beneficiàries d’aquestes ajudes realitzin acomiadaments econòmics durant aquest període excepcional.
Eixos estructurals: cap a una economia sostenible
A banda dels aspectes conjunturals, el decret incorpora també mesures orientades a consolidar la transició ecològica. Sánchez ha remarcat que aquests esforços han ajudat Espanya a ser "més resilient gràcies al desplegament renovable" davant d’aquesta crisi internacional.
Dins aquest marc s'inclouen deduccions fiscals massives en l’impost sobre la renda destinades a fomentar instal·lacions com plaques solars fotovoltaiques, punts de recàrrega per vehicles elèctrics o bombes de calor. Així mateix, es promouran ajuts per millorar l'aclimatació d’edificis existents i agilitzar els processos vinculats amb energies renovables.
Afectacions socials: impacte ampli amb suport multisectorial
Sánchez ha assenyalat que aquestes disposicions arribaran directament a unes 20 milions de llars i gairebé 3 milions d'empreses. Ha destacat que tot el pla compta amb consens dels agents socials i diversos grups parlamentaris als quals ha demanat suport explícit perquè se’n validi ràpidament l’aplicació legislativa.
Dues parts diferenciades en els decrets aprovats
L’aprovació no va estar exempta d’incidències internes dins del govern. Inicialment hi havia tensió entre les formacions PSOE i Sumar arran de desacords sobre les mesures relacionades amb habitatge proposades pels segons. Després d’una demora en iniciar-se el Consell prevista inicialment per les 09:30 h —que finalment va començar passades les 11:00 h— es va arribar a un acord gràcies a negociacions directes entre Sánchez i Yolanda Díaz.
Així doncs, es van aprovar dos decrets diferents:
- El primer: Inclou les rebaixes fiscals en carburants juntament amb mesures específiques dirigides als sectors més afectats pel conflicte (transport, agricultura o pesca), incorporant també demandes empresarials plantejades des de Sumar.
- El segon: Conté propostes relacionades amb habitatge —com ara la pròrroga dels contractes de lloguer— però presenta menys possibilitats d’aprovació definitiva quan arribi al Congrés.