El pròxim 25 de juliol se celebra el Dia Mundial per a la Prevenció de l'Ofegament, una iniciativa impulsada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) amb l'objectiu de recordar que els ofegaments continuen essent una causa principal de mort accidental arreu del món i que, en la majoria dels casos, es poden evitar.
Dades actualitzades sobre ofegaments a Catalunya
A Catalunya, tot i que encara resten setmanes de temporada d’estiu, les estadístiques reflecteixen la gravetat del problema. Durant el període comprès entre el 15 de juny i el 17 de juliol, corresponent al primer mes oficial de la campanya de bany, s'han registrat un total de 20 morts per ofegament. D'aquestes víctimes, 11 van succeir a les platges, 6 en piscines, i 3 en aigües continentals.
A tall comparatiu, durant el mateix període del 2025 es van produir 15 defuncions per ofegament: 11 a les platges, 3 a piscines i una a aigües interiors. Aquesta comparació evidencia un increment destacat dels incidents en piscines i aigües continentals.
A més, des del començament del 2026 fins ara, Catalunya acumula 34 víctimes mortals per ofegament, fet que demostra com aquest fenomen no es limita als mesos d'estiu ni únicament als entorns marítims sinó que afecta qualsevol àmbit aquàtic.
L’ofegament: molt més que condicions adverses o imprudències
S'ha d'abandonar la percepció errònia segons la qual els ofegaments són exclusivament causats per corrents marins forts, onatge o conductes irresponsables. Una part significativa dels casos en adults està vinculada amb patologies agudes aparegudes dins l’aigua. En canvi, entre els infants continua sent fonamental una supervisió activa i constant. A més, entre adolescents i adults joves persisteixen factors com conductes arriscades, salts descontrolats o inflables arrossegats pel vent així com el bany en zones sense vigilància.
Prevenció recomanada pels experts
- Respectar sempre les banderes indicatives i les instruccions dels serveis de salvament.
- No banyar-se mai sol.
- Evadir el consum d’alcohol o drogues abans o durant el bany.
- No sobreestimar les pròpies capacitats físiques.
- Entrar progressivament a l’aigua.
- Mantenir una supervisió contínua i sense distraccions dels infants.
- Escollir preferentment zones amb vigilància professional.
- Conèixer maniobres bàsiques de suport vital i actuar ràpidament davant qualsevol sospita d’ofegament.
Lideratge col·lectiu per millorar la prevenció i resposta davant els ofegaments
L’abordatge eficaç per reduir considerablement els casos fatals requereix considerar tota la cadena relacionada amb la seguretat aquàtica. La prevenció no ha d’iniciar-se només quan una persona entra al medi aquàtic sinó molt abans; igualment, la resposta no finalitza amb el rescat sinó que s’ha d’allargar fins a proporcionar assistència sanitària especialitzada adequada.
S’exposa marge important per avançar en diferents àmbits relacionats:
- Cultura preventiva dirigida a tota la població.
- Disseny específic de campanyes adaptades als diferents grups amb risc elevat.
- Formació especialitzada sobre seguretat aquàtica i protocols davant emergències per ofegaments.
- Adequació estratègica dels serveis professionals de salvament segons característiques reals dels espais aquàtics afectats pel risc.
- Estandardització protocol·lària per detecció precoç d’incidents coordinant serveis d’emergència diversos.
- Tecnologies innovadores orientades a prevenir situacions conflictives detectant riscos immediats.
- Mecanismes millorats d’atenció urgent tant prehospitalària com hospitalària dirigits a víctimes d’ofegaments.
- Sistemes exhaustius recollint dades detallades per analitzar cada incident orientant polítiques públiques preventives més efectives.
Més prevenció sense grans inversions econòmiques?
Molt sovint les mesures imprescindibles no impliquen increments significatius pressupostaris però sí un reforç sostingut dels espais col·laboratius entre Generalitat, administracions locals, equips d’emergència i professionals especialitzats. Segons s'indica: "Fa molts anys que nombrosos professionals investiguem, intervenim i formem equips en aquest àmbit. Disposem d'una experiència molt valuosa que pot contribuir a millorar el sistema." També afegeixen: "Les polítiques públiques han d'incorporar aquest coneixement tècnic i científic perquè les decisions siguin cada vegada més eficaces."