La visita del Papa a Barcelona ha sacsejat de manera inesperada l’Església catalana. El que havia de ser una preparació institucional i discreta per a la benedicció de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família es va convertir, en poques hores, en una crisi interna per la presència del català en el cerimonial.
La polèmica va esclatar quan es va saber que el text aprovat per la Santa Seu reservava al català un paper secundari i que el moment central de l’acte, la benedicció de la torre, es faria només en castellà. La notícia va causar malestar entre diversos bisbes catalans, que no coneixien els detalls del missal i van rebre amb sorpresa la poca presència de la llengua pròpia en un acte d’aquesta magnitud.
Tarragona pren la iniciativa
En aquest escenari, el paper de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, hauria estat decisiu. Com a president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Planellas era l’únic prelat amb prou autoritat interna per pressionar l’arquebisbat de Barcelona, responsable directe de l’organització del viatge papal.
Segons diverses fonts citades per 'Nació', dimarts va ser una jornada intensa de trucades i gestions. Al Palau Episcopal de Tarragona es va valorar com revertir una situació que podia convertir la visita del Papa en un problema polític, social i eclesial. Planellas, de perfil catalanista i amb bona relació amb el cardenal Juan José Omella, va optar per moure fils sense fer declaracions públiques.
El seu interlocutor principal va ser el bisbe auxiliar de Barcelona, David Abadías, encarregat de coordinar bona part del viatge amb Roma. L’objectiu era clar: fer arribar a Omella la necessitat urgent de corregir el desequilibri lingüístic abans que la crisi anés a més.
Girona i Lleida també alcen la veu
La pressió de Planellas no va arribar sola. Altres bisbes catalans també van mostrar el seu malestar, especialment el bisbe de Girona, Octavi Vilà, i el de Lleida, Daniel Palau, que va resumir la incomoditat amb una frase directa: “Parlar català no és pecat”.
Aquestes veus van reforçar l’estratègia per reclamar un canvi al Vaticà. Fins aleshores, l’arquebisbat de Barcelona semblava haver acceptat un paper testimonial del català, però la reacció interna i externa va obligar a replantejar la situació.
El Govern també intervé
El Govern de Salvador Illa també va jugar un paper rellevant. La Generalitat, implicada políticament i econòmicament en la visita, volia evitar que la llengua es convertís en un element de tensió en un acte de gran projecció internacional.
Illa va parlar amb Omella en un dels moments clau de la crisi, mentre el conseller Ramon Espadaler, responsable de les relacions amb l’Església, també va intervenir perquè l’escenari es reconsiderés. La bona sintonia entre Planellas i el Govern va ajudar a fer arribar un missatge compartit: calia garantir una presència digna del català en l’acte central.
Barcelona demanarà el canvi a Roma
Tot i que inicialment des de l’arquebisbat de Barcelona es van fer trucades per desmentir que hi hagués cap modificació en marxa, finalment s’hauria optat per enviar a la Santa Seu una proposta de canvi perquè el Papa utilitzi el català en la benedicció de la torre.
Fonts eclesials consideren improbable que el Vaticà hi posi impediments, ja que no es tractaria de modificar el contingut litúrgic, sinó només la llengua en què es pronuncia una part de la cerimònia.
La polèmica ha deixat al descobert tensions poc habituals dins l’Església catalana, però també ha reforçat el paper de Joan Planellas com a president de la Tarraconense. Sense buscar protagonisme públic, l’arquebisbe de Tarragona hauria exercit com a figura de referència per defensar el pes del català en un acte que se celebrarà en una basílica concebuda per Antoni Gaudí com una obra profundament arrelada al país.
Al mateix temps, ningú vol situar Omella en una posició incòmoda. Diverses veus reconeixen el seu paper en la culminació de la visita papal i defensen que, un cop exposat el problema, l’arquebisbe de Barcelona va escoltar i va actuar.
El resultat és que una controvèrsia que podia enterbolir la visita del Papa podria acabar resolent-se amb un gest simbòlic però carregat de significat: que el català sigui present en el moment més important de l’acte a la Sagrada Família.