Alerten d’un augment de casos amb problemes de salut mental ocults durant la pandèmia

"Per por al contagi no s'han adreçat al sistema de salut i ens acabaran arribant tard i amb més intensitat"

Una infermera conversa amb pacients de l'àrea d'hospitalització de Salut Mental de l'Hospital de Mataró. ACN

La pandèmia de la covid-19 ha provocat en la població vàries conseqüències a nivell emocional, sobretot durant el període de confinament, però també en l’actual context d’incertesa que genera la realitat socioeconòmica. Segons els psiquiatres, aquest patiment psicològic es pot haver traduït en problemes seriosos de salut mental que el sistema de salut “no ha detectat” perquè les persones afectades han evitat els centres sanitaris.

Segons el cap del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya, Jordi Bosch, en un futur proper hi haurà un “increment de la necessitat d’atenció a persones amb salut mental”, que s’atendran més tard del que seria desitjable i que arribaran amb la seva patologia amb un major grau d’intensitat.

Es tracta, sobretot, de casos d’ansietat, estrès agut i estrès posttraumàtic. “Sembla que hagin de ser els casos més prevalents”, detalla Bosch. El metge ho atribueix als moments d’angoixa, irritabilitat, insomni o por que les persones afectades hagin pogut viure durant el confinament més estricte i a la inseguretat que ha generat el desconfinament posterior.

“Hi ha hagut més patiment psicològic”, assegura el doctor. Bosch detalla que mica en mica es comencen a detectar alguns d’aquests nous casos que havien quedat ocults durant la pandèmia, però augura que seran molts més en un futur proper. Fins ara, diu, la gent “no s’ha adreçat al sistema de salut per por a infectar-se”.

Una de les altres problemàtiques amb què topen els psiquiatres és la recuperació dels tractaments de les persones que ja estaven diagnosticades abans de la pandèmia. “És una població vulnerable que han vist afectada la malaltia mental per les circumstàncies que envolten la pandèmia”, explica Bosch.

Tot i que en molts casos s’ha fet un seguiment telemàtic i s’ha mantingut una “certa atenció”, hi ha pacients amb patologies complexes, com l’esquizofrènia o el trastorn bipolar, a qui no els ha estat tan fàcil mantenir el tractament: “Estan trigant més a recuperar tot el que s’havia guanyat abans de la pandèmia”.

També hi ha hagut casos en els que els pacients han deixat el tractament i han augmentat els conflictes en l’entorn familiar, sobretot en persones amb addiccions a les drogues o al joc patològic, que han vist limitat el seu consum de manera abrupta durant els mesos de l’estat d’alarma.

En el cas de l’Hospital de Mataró, per exemple, les primeres visites al Centre de Salut Mental i Addiccions han caigut més d’un 50% durant la primera meitat de l’any. Tot just aquest passat mes de setembre s’ha començat a recuperar l’activitat tímidament. Pel que fa ales Urgències, també van caure en picat, però per contra el percentatge d’ingressos ha estat molt elevat.

Això passa perquè les persones que arribaven a Urgències eren majoritàriament casos realment greus. Són dades que l’Hospital de Mataró ha presentat en una jornada coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental. El cap del servei al centre maresmenc, Josep Cañete, admet que la manca de continuïtat en el servei ha estat determinant.

Davant d’aquesta realitat, els psicòlegs plantegen alguns reptes per al futur més proper en l’àmbit de la salut mental, com desenvolupar la tecnologia necessària per poder fer atenció telemàtica o millorar l’accessibilitat al sistema de salut: “Hi hagi o no pandèmia és un repte que haurem de desenvolupar”, assegura el doctor Jordi Bosch.

El cap del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya també considera imprescindible millorar el suport als pacients a l’atenció primària perquè rebin una atenció psicològica adequada des d’un primer moment. Aquest, assegura, és el repte més “imminent” que té la salut mental.