L’apagada general del 28 d’abril que va deixar sense subministrament elèctric més de 50 milions de persones a la península Ibèrica està a punt de complir un any. Aquell episodi, considerat la desconnexió elèctrica més gran de la història recent, ha obligat tot el sector energètic a revisar-se a fons. Dotze mesos després, el consens és clar: s’han fet passos importants, però el sistema continua exposat a riscos.
De la “tempesta perfecta” a un sector en alerta permanent
Els primers informes de la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d’Electricitat (ENTSO-E) van apuntar a una “cascada de sobrevoltatge” com a detonant de la crisi. Amb el temps, però, l’anàlisi es va matisar fins a parlar d’una “tempesta perfecta” amb múltiples factors, una combinació d’elements que va acabar desencadenant un col·lapse en cadena. Aquesta falta d’un culpable únic ha tingut una conseqüència directa: tots els actors implicats han accelerat millores per evitar que es repeteixi.
“Estem més preparats; s’han establert mesures per mitigar els efectes d’una apagada i reduir-ne el risc”, explica el professor de la UPC Roberto Villafáfila.
Renovables més actives i una xarxa més protegida
Un dels canvis més significatius ha estat el paper de les energies renovables, que han deixat de ser un element passiu per participar activament en l’estabilitat de la xarxa. Avui, desenes d’instal·lacions ja contribueixen al control de la tensió, un escenari impensable abans de l’apagada.
Aquest reforç també s’ha traduït en millores en els sistemes de protecció, en la gestió de l’energia de reserva i en la ciberseguretat, amb l’objectiu de fer la xarxa més resilient. “El sistema s’ha reforçat clarament”, resumeix l’enginyer Jeroni Farnós.
El gran advertiment: el risc zero no existeix
Tot i els avenços, els experts introdueixen un missatge clar: una nova apagada no es pot descartar. Tot i ser poc probable, podria repetir-se per múltiples causes, des de fallades tècniques fins a fenòmens meteorològics extrems o incidents de seguretat.
Per això, més enllà de la prevenció, el focus s’ha posat també en la capacitat de resposta del sistema.
Telecomunicacions, el punt feble que ho pot fer caure tot
L’anàlisi posterior a la crisi va evidenciar diferències importants entre sectors. Mentre àmbits com el nuclear van reaccionar segons els protocols previstos, altres com l’aigua, el transport públic o especialment les telecomunicacions van mostrar debilitats notables.
Aquest últim sector és clau perquè el seu mal funcionament va amplificar l’impacte de l’apagada sobre la resta d’activitats. “És un sistema transversal: si falla, ho afecta tot”, adverteix Farnós.
Els experts insisteixen en la necessitat de revisar protocols, formar personal i garantir sistemes d’energia de suport reals, més enllà de plans teòrics.
El gran repte pendent: emmagatzemar energia
Precisament, l’emmagatzematge d’energia s’ha convertit en un dels grans reptes de futur. En un sistema on la generació ha d’igualar constantment la demanda, l’augment de les renovables —dependents del sol i del vent— fa imprescindible disposar de mecanismes que permetin equilibrar la xarxa.
Tot i que a petita escala ja hi ha solucions, el desplegament a gran escala continua limitat per costos elevats, traves administratives i una tecnologia encara incipient.
Una península encara aïllada energèticament
A aquest escenari s’hi suma una altra debilitat estructural: la baixa interconnexió amb Europa. Tot i que Brussel·les recomana assolir un 10%, la península es manté al voltant del 3%, cosa que limita la capacitat de resposta davant grans crisis.
La solar supera la crisi i reclama canvis
En un primer moment, les centrals fotovoltaiques van quedar sota sospita, però els informes posteriors van descartar qualsevol responsabilitat exclusiva. Amb el temps, el sector ha recuperat posicions i defensa que el debat real s’ha de centrar en el model de preus i en accelerar les renovables.
La nuclear, clau en plena transició energètica
La crisi també ha reobert el debat sobre el paper de l’energia nuclear, que molts experts consideren imprescindible per garantir l’estabilitat del sistema mentre les renovables no poden cobrir tota la demanda de manera constant.
Un sistema més fort, però encara en prova
Un any després, el sistema elèctric és més robust i més preparat, però el missatge és clar: la seguretat absoluta no existeix. El repte ja no és només evitar una nova apagada, sinó estar millor preparats si torna a passar.
