Catalunya acumula aquest 2026 un total de 4.571 hectàrees cremades en 461 incendis forestals, una xifra que ja equival a la meitat de tota la superfície afectada durant l’any passat. El repunt més fort s’ha concentrat en els darrers quinze dies, quan han cremat més de 4.000 hectàrees, la meitat de les quals corresponen a l’incendi de les Gavarres.
Segons dades dels Agents Rurals, dels 461 incendis registrats enguany, 72 han estat intencionats i 148 han estat causats per negligències. Un dels focs provocats és el que va afectar Tiana, al Maresme, a finals de juny.
El cap de la Unitat de Planificació i Coordinació Operativa dels Agents Rurals, Jordi Pasalaigua, adverteix que cada estiu és “més complicat” perquè els períodes d’altes temperatures i baixa humitat s’allarguen cada vegada més. Aquest escenari, alerta, fa que els boscos estiguin “cada cop més predisposats a cremar”.
Prop de 600 agents treballant sobre el terreny
Des de la sala de comunicacions d’Agents Rurals a Torreferrussa, on es gestionen uns 500 avisos diaris del 112 relacionats amb el medi ambient, Pasalaigua remarca que el cos fa prevenció durant tot l’any, però que és en els episodis crítics de l’estiu quan es mobilitzen pràcticament tots els efectius.
En total, prop de 600 agents treballen sobre el terreny per detectar columnes de fum tan aviat com sigui possible, inspeccionar activitats al medi natural i vetllar pel compliment de la normativa de prevenció d’incendis.
Una de les tasques destacades és l’acompanyament a la sega, un operatiu especial que dona suport al sector primari i busca reduir el nombre d’ignicions derivades dels treballs de sega del cereal.
El Pla Alfa i el tancament d’espais naturals
Els Agents Rurals també posen en valor el Pla Alfa, una eina que permet consultar diàriament el nivell de perill d’incendi municipi per municipi. Pasalaigua assegura que és un instrument “cada cop més conegut i utilitzat” per la ciutadania i que molta gent adapta les seves activitats al nivell de risc.
Actualment, 107 municipis de 17 comarques es troben en nivell 4 del Pla Alfa per perill extrem d’incendi. A més, aquest dijous hi ha sis espais naturals amb l’accés restringit.
Segons Pasalaigua, aquestes restriccions són especialment efectives perquè, quan la gent no accedeix al medi natural en dies de màxim risc, “les ignicions es redueixen dràsticament”.
La investigació després del foc
Quan la prevenció no evita l’incendi, la feina dels Agents Rurals passa a centrar-se a preservar la zona d’origen del foc i investigar-ne les causes. Un cop l’àrea és segura, el cos actua com a policia científica per determinar què ha provocat l’incendi i, si és possible, identificar-ne els responsables.
També es delimita la superfície cremada amb l’ajuda de drons i mitjans aeris, que permeten obtenir una perspectiva més precisa del perímetre afectat.
En incendis amb indicis d’intencionalitat, com el de Tiana, es pot activar la unitat canina per localitzar possibles accelerants. Normalment, el Grup Especial Caní treballa amb dos gossos per reforçar la fiabilitat de la recerca. Si tots dos marquen el mateix punt, s’hi recullen mostres que s’envien al laboratori de l’Institut Nacional de Toxicologia de Barcelona.
La unitat de drons, per la seva banda, s’utilitza sobretot en incendis petits, d’una o dues hectàrees, per obtenir imatges del punt d’inici i delimitar el perímetre del foc.
Amb el país immers en un episodi de risc molt elevat, els Agents Rurals insisteixen que la prevenció és clau. En un context de calor més persistent, menys humitat i boscos més vulnerables, qualsevol imprudència pot convertir-se en un incendi.
