El Govern de la Generalitat ha donat a conèixer aquest dimarts, la nova Estratègia Catalana del Poble Gitano per al període 2026-2036, amb l’objectiu de pal·liar les desigualtats socials, econòmiques i educatives que afecten aquesta comunitat i evitar que aquestes es perpetuïn generacionalment. La iniciativa compta amb un pressupost superior a 1 milió d’euros i planteja mesures específiques per reduir tant l’abandonament escolar com la dificultat d’accés al mercat laboral.
L’acte de presentació ha tingut lloc a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, ubicat a Barcelona, on es conserva el document més antic que acredita la presència romaní a la península Ibèrica, datat el 1425.
Dades clau sobre educació i ocupació
L’abandonament escolar en estudiants gitanos arriba fins al 65%, mentre que només una minoria accedeix als estudis postobligatoris. Per això, s’ha previst dotar els centres educatius amb alta concentració d’alumnat gitano amb recursos addicionals i programes específics orientats a promoure trajectòries educatives exitoses.
Pel que fa a l’ocupació, la taxa d’atur entre persones gitanes és del 36%, gairebé tres vegades superior respecte a la mitjana catalana (9,9%). En el segment entre els 18 i els 24 anys aquesta xifra s’incrementa fins a una persona aturada de cada dues. A més, el 75% dels llars gitanos perceben ingressos mensuals inferiors als 1.500 euros.
Acompanyament institucional i social
Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials, ha destacat “el valor patrimonial” que representa el poble gitano per a Catalunya després de més de sis segles d’història compartida. Ha remarcat la necessitat d’una estratègia transversal coordinada amb entitats locals per revertir unes dades definides com a “inacceptables”. Segons Martínez Bravo: "L’estratègia estableix un full de ruta imprescindible per assolir avenços significatius".
D’altra banda, Manuel Fernández Cortés, vicepresident segon del Consell Assessor del pla integral gitano, ha valorat positivament el procés participatiu però ha alertat sobre les dificultats persistents: "Queda molt camí per recórrer", especialment davant manifestacions creixents d’antigitanisme en espais com les xarxes socials.
Més recursos contra l’abandonament escolar
L’Estratègia preveu reforçar els centres escolars amb elevada concentració d’alumnes gitanos mitjançant una aportació addicional de recursos humans i materials així com programes orientats cap a l’excel·lència educativa. Així mateix es fomentaran iniciatives com programes de mentoria amb referents gitanos destinats a millorar les expectatives acadèmiques dels joves i consolidar trajectòries formatives llargues.
Mònica Martínez Bravo ha subratllat que s’està treballant conjuntament amb el Departament d’Educació per identificar aquells centres on cal incrementar suport especialitzat: "Cal fer un pas endavant en centres classificats com d’alta complexitat".
Eixos estratègics en ocupació
L’acció en matèria laboral contempla impulsar una taula específica sobre ocupació gitana així com establir aliances públic-privades encaminades a oferir formació professional adequada i itineraris laborals estables. També es preveuen mesures dirigides a reconèixer formalment activitats tradicionals com la venda ambulant per dignificar-les.
Drets essencials: salut i igualtat de gènere
A més dels àmbits educatiu i laboral, es contempla promoure accions destinades a facilitar l’accés als serveis sanitaris mitjançant protocols preventius desenvolupats conjuntament amb entitats gitanes referents. També es vol impulsar el reconeixement del feminisme dins del col·lectiu gitano mitjançant projectes específics que garanteixin igualtat real d’oportunitats i autonomia femenina.
Aquests esforços inclouen iniciatives formatives dirigides al foment de l’emprenedoria femenina així com visibilitzar referents LGBTI dins aquesta comunitat.
Lluita contra discriminacions estructurals
S’estima que el 85% dels membres del poble gitano han patit discriminacions ètniques o racials al llarg de la seva vida. En aquest sentit, s’han dissenyat actuacions específiques per prevenir aquests episodis mitjançant formacions dirigides als professionals del sector públic així com establint mecanismes institucionals més efectius davant denúncies relatives a antigitanisme.
Cultura i participació ciutadana
L’estratègia també aposta pel reforç de la participació política activa del poble gitano així com pel reconeixement cultural mitjançant la creació prevista de la Casa de la Cultura Gitana; un equipament destinat a preservar, difondre i promoure tant identitat cultural com referents històrics rellevants.
