El nom, sens dubte, ajuda, perquè no és mascle ni és femella. Potser aquest fet hagi influit un xic a l’hora d’esdevenir tendència i moda, malgrat que sigui encara en xifres residuals. El cas és que a dia d’avui 27 gossos i 9 gats dels gairebé milió i mig d’individus censats a l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia de Catalunya, duen el nom de COVID.
No és la dada més significativa d’aquest segon estudi que ha elaborat el Consell de Col·legis Veterinaris i que recull el total d’animals censats al país des de l’any 2010 i fins al setembre de 2020, però potser sí és la més simpàtica.
Els noms més comuns per gos són Lluna (32.558), Kira (20.962) i Nina (12.620). Per als gats coincideixen Lluna (3224), Nina (2.619) i hi apareix també el de Lola (1.695). Altres designacions populars són les de Linda, Rocky o Max per als cans i les de Coco, Simba o Kitty per als felins. Les estadístiques ens diuen que tot sovint els noms no es corresponen amb els gèneres. Sigui com sigui, COVID, que és neutre, facilita sense cap mena de dubte l’extensió sense discriminacions.
A banda de les denominacions, l’estudi detalla percentatges de les races més comunes (Mestís i Yorkshire per a gossos o Europeu i Persa per als gats), de la taxa de recuperació d’animals perduts, uns 3.500 per any, i també de la tendència en la identificació.
I aquí, els gats hi són encara molt mal representats, fet pel qual l’informe s’ha emmarcat en una campanya més àmplia de conscienciació de la necessitat d’identificació dels felins, que ara per ara signifiquen només un 13,8% (197.877) del total dels 1.432.157 animals que figuren a l’arxiu. Els gossos, per la seva part, representen un 85,38% (1.222.800) i les fures un 0,36% (5.241). La resta d’animals que s’hi recullen, 6.239, corresponen a espècies com tortugues, aus o conills.
L’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia es va crear de manera pionera a Catalunya l’any 1987, i va servir d’exemple per a altres comunitats de l’estat espanyol i també per a altres països del continent. Es tracta d’una base de dades complementària al Registre General d’Animals de Companyia que gestiona la Generalitat. En aquest cas ofereix l’avantatge de la rapidesa en la identificació, la detecció i el retorn de l’animal.
Funciona a través d’un microxip, que consisteix en una petita càpsula de cristall d’uns 11 mil·límetres de llarg que conté un codi informàtic amb les dades de l’espècie, data de naixement, nom i telèfon de contacte del propietari. Malgrat la identificació sigui obligatòria a Catalunya segons la Llei de Protecció dels Animals (Decret Legislatiu 2/2008) es calcula que actualment només un 30% dels animals de companyia estan degudament censats i registrats.
La tendència a l’alça fins el 2016 en aquest sentit s’ha vist lleugerament frenada i ha entrat en un període d’estancament els últims anys, cosa que dificulta el retorn d’un animal perdut o abandonat al propietari. I és clar, en aquest segon cas, també la conseqüent depuració de responsabilitats de l’infractor.
