Un 29,3% dels catalans considera que els seus ingressos no li permeten “tenir una vida digna” i sis de cada deu admeten que s’han vist obligats a comprar productes més barats i a retallar despeses en oci, cultura, roba i calçat per motius econòmics. Són dades de l’enquesta ‘Viure la desigualtat 2025’ d’Oxfam Intermón, realitzada a 4.000 persones de tot l’Estat —673 a Catalunya.
L’habitatge, epicentre de les desigualtats
L’estudi assenyala l’habitatge com a principal font de desigualtats a Catalunya, lleugerament per sobre de l’economia: el 39,5% considera que és el primer àmbit on cal actuar per combatre-les. En el conjunt d’Espanya, tres de cada deu persones afirmen que els ingressos no els permeten una vida digna i el 45% es declara afectat per la crisi d’habitatge.
Per primera vegada, l’habitatge se situa com la principal causa de desigualtat: el 73% dels llogaters se sent directament afectat per la crisi habitacional, davant del 33% de les persones propietàries. Només el 14,4% de les persones no propietàries veu probable poder comprar un habitatge algun dia.
Biaix generacional i de classe
Entre la joventut, el 72% dels joves de classe alta espera rebre ajuda familiar per adquirir un habitatge, mentre que més del 60% dels joves de llars amb pocs recursos ho veuen poc o gens probable.
Impacte en salut i formació: “Renúncies significatives”
L’anàlisi apunta a “renúncies significatives” en salut física i mental: una de cada quatre persones deixa d’anar al dentista per motius econòmics i les renúncies són encara superiors en sessions de fisioteràpia o tractaments psicològics. En el conjunt de l’Estat, el 39,8% declara haver hagut de renunciar al dentista. A més, el 52% hauria volgut continuar la seva formació però no va poder fer-ho per manca de recursos.
Bretxes per origen i gènere
Les dades són “especialment alarmants” entre les persones racialitzades, que acumulen més insatisfacció laboral, sobretot en ocupacions parcials, temporals o fix-discontínues. Més d’una de cada quatre no pot pagar medicaments per raons econòmiques. Pel que fa al gènere, el 60% de les dones ha reduït la despesa en oci i cultura, un percentatge superior al dels homes.
Percepció social i fiscalitat
Vuit de cada deu enquestats consideren que Espanya és un país “profundament desigual”, si bé sis de cada deu defensen que “és possible erradicar les desigualtats”. En l’àmbit fiscal, el 73% creu que el sistema no distribueix bé la riquesa; sis de cada deu pensen que les grans fortunes i les grans empreses paguen poc.
Quatre de cada deu assenyalen les administracions públiques com a “principals responsables de la persistència de les desigualtats”, ja sigui per manca d’acció o perquè les identifiquen com els actors amb més capacitat per revertir-les. Tot i això, el 53% creu que el govern espanyol pot combatre eficaçment la desigualtat, per davant d’altres actors com la Unió Europea, les comunitats autònomes o els ajuntaments.
