El món casteller ha commemorat el 15è aniversari de la proclamació com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco en una gala al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) amb més de 400 convidats. La sala oval ha emulat una Festa Major amb construccions de Castellers de la Vila de Gràcia i del Poble-sec i actuacions de bestiari popular, balls de bastons, falcons i muixerangues. A l’acte, s’ha posat en valor el fet cultural casteller, que mou altruistament més 13.000 persones com a una expressió “única” i com a “motor social”. “El reconeixement és molt important i ara ens depèn de nosaltres mantenir-ho viu”, ha dit el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), Albert Torres a l’ACN.
El record d’aquell 16 de novembre del 2010 ha dominat un acte a la sala principal del museu que ha tingut un to humorístic, presentat per la periodista Laura Grau i l’humorista Marc Sarrats. En aquest sentit, han simulat un informatiu del 2125 de la cadena imaginària ‘Tele Castells’, han organitzat un ‘roast’ contra els castells i s’han passejat entre el públic per fer un test sobre altres cultures reconegudes per la Unesco.
D’altra banda, els presentadors han recordat els orígens dels castells amb el ball de valencians a finals del segle XVIII, la primera edat d’or amb construccions de nou el segle XIX, el període de decadència i l’impacte de la dictadura i el ‘boom casteller’ dels anys 90, amb la incorporació de la dona i els primers castells de gamma extra, que va culminar amb la denominació com a Patrimoni Immaterial de la Unesco el 2010.
Entre els més de 400 convidats, hi havia membres del món casteller, així com autoritats com el president del Govern, Salvador Illa, el president del Parlament, Josep Rull o la consellera de Cultura, Sònia Hernández. També hi havia autoritats locals amb alcaldes i regidors de municipis amb colles com Valls, Vilafranca del Penedès o Barcelona i altres agrupacions de mostres de cultura popular del país.
Segons han detallat en diversos vídeos, el reconeixement rubricat a Nairobi el 2010 no només va posar en relleu la singularitat d’aquesta tradició centenària, sinó també els seus valors i la feina coordinada d’adults i infants. “No tothom desenvolupa la mateixa funció, però tothom és igual d’important, tothom és colla”, han apuntat els audiovisuals preparats per la Coordinadora.
L’acte inclòs dins de la campanya ‘Som Patrimoni. Som castells’, ha remarcat la capacitat d’evolucionar que ha tingut el fet casteller. “Sense canvis com la inclusió de les dones castelleres molts dels castells actuals on s’haurien pogut assolir”, ha apuntat un dels vídeos promocionals que s’han ensenyat. “Les colles són un espai d’acollida on es convida a tothom a participar independentment de la seva edat, procedència o condició física”, han insistit.
A més, també han reivindicat la “rivalitat sana” que empeny a millorar cada dia i, alhora, han posat en valor el sentit altruista del fet casteller, que avança “gràcies a la passió, el compromís i el sacrifici dels seus membres”. “Els castells són els poetes sense versos de Catalunya, comparteixen els valors del país que a la majoria de catalans ens agradaria ser”, ha recitat un dels vídeos.
També ha reconegut la resta de set mostres de cultura catalana reconegudes com a Patrimoni Immaterial com ara la Patum de Berga, la dieta mediterrània, l’ofici medieval de raier, l’art de la pedra seca, les festes de foc del Pirineu i el toc manual de campana.
La gala s’ha dividit en cinc blocs i ha comptat amb la interpretació de cançons vinculades als castells i tradicionals interpretades per piano i violoncel de la mà d’Anna Francesc i Núria Conangla. Entre les cançons, s’ha sentit el ‘Ball de la Cibada’ o la ‘Muixeranga d’Algemesí’ o el ‘Toc de vermut’. A més, l’actriu i escriptora Estel Solé ha recitat un poema inclòs al poemari ‘Ulls alçats’.
A més, en la festa final han actuat conjuntament els castellers del Poble-sec i de la Vila de Gràcia, amb balls de bastons, el Ball de valencians de Tarragona, el Bou de Mar de Badalona, la Vaca de Vacarisses, els Falcons de Barcelona, els Geganters de Sant Cugat, la Muixeranga de Barcelona, la Colla Borumballa i Cargols d'en Miquel de la Colla Gegantera de Calders.
El reconeixement com a Patrimoni Immaterial i Cultural de la Unesco va “donar un impuls” al món casteller, que ha consolidat les 100 colles. I és que en els anys que han seguit a la proclamació s’ha viscut un boom casteller amb més de 10.000 construccions anuals, quan en els anys previs al 2010 la xifra rondava les 6.500.
D'ençà de la jornada històrica a Nairobi, 135.751 castells s'han pogut completar, cosa que suposa un 49% més que en els 15 anys precedents. La dificultat de les construccions també s'ha enlairat, amb 823 castells descarregats entre 2011 i 2025, quatre vegades més que entre 1996 i 2010.
L’expressió cultural castellera reveu continuar creixent, i en aquest sentit, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya inclourà a l'organisme una vintena de colles a l'exterior perquè siguin de ple dret l'any vinent.
