Jordi Turull convida a “octubrar-se de nou” en la conferència de la Diada Nacional a Vic

Quaranta dues entitats, institucions i partits polítics participen a la tradicional ofrena floral a la placa de Bac de Roda

Avui divendres a la tarda s’han celebrat a Vic els actes oficials commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya que aquest any ha recuperat els actes tradicionals populars com el ball de l’àliga i els pilars dels sagals d’Osona i la interpretació dels Segadors a càrrec dels grallers i timbalers de la ciutat. Per quart any consecutiu membres del consistori, partits polítics i institucions han fet l’ofrena de roses grogues a l’escultura commemorativa de Bac de Roda, a la rambla del Carme.

Tot seguit, i per ordre d’arribada, ha tingut lloc la tradicional ofrena floral als peus de la placa commemorativa de Francesc Macià, Bac de Roda, en la qual aquest any hi han participat quaranta dues entitats, institucions i partits polítics.

Un cop acabada l’ofrena floral, en una Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic amb aforament limitat degut a les mesures sanitàries vigents, ha tingut lloc la conferència Tornar-hi a ser a càrrec de Jordi Turull, conseller legítim i pres polític indultat. En primer lloc ha volgut recordar que aquesta és la primera diada en quatre anys que viu fora de la presó. “És un goig estar a Vic, des d’on hem rebut tan escalf i compromís”, ha dit.

Turull ha fet un recorregut pels motius pels quals Catalunya vol “tornar a ser catalana” i com fer-ho. En aquest sentit s’ha endinsat en la cultura de país que esdevingué l’any 1714 fins a l’1 d’octubre de 2017. “L’actitud des del 12 de setembre de 1714 de no donar-nos per derrotats i esclafats, és el que ens ha donat forces per impedir que desapareixes definitivament la nació, la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra manera de ser i de fer”, ha remarcat.

Segons Jordi Turull, la cultura és l’eina clau per conservar la nació i esdevenir un país. “L’atac a la llengua és el cas més paradigmàtic, de l’esperit de conquesta de l’estat espanyol, però també ho és disminuir el dret propi o la capacitat de decisió de les administracions i entitats pròpies de Catalunya.

Turull s’ha referit també a les urnes, fent especial èmfasi en la capacitat dels ciutadans de decidir i encaminar el futur. “Les grans decisions en la mentalitat europea del segle XXI han de passar per mans dels ciutadans. Això és democràcia”. En la mateixa línia ha remarcat que són els ciutadans els que clamen la independència de Catalunya, i el dret a decidir per ser un estat independent.

Tothom té el seu 1 d’octubre

Jordi Turull no ha volgut passar per alt el referèndum de l’1 d’octubre, remarcant que va ser un abans i un després, “tot era nou i no havia passat mai res igual políticament ni socialment, tothom té el seu 1 d’octubre”.  En aquest sentit, ha volgut també posar èmfasi en la ciutadania, i el poble català, “que va fer possible aquella jornada, molt més que els polítics”, i ha afegit, “això és el que va fer por de debò a l’Estat en veure la gent tant empoderada.

“Políticament el govern va pecar en pensar que ens confrontàvem amb estat de la Unió Europea en ple segle XXI almenys en el tema de drets i llibertats fonamentals”, ha remarcat el conseller legítim i pres polític indultat, que no ha deixat de banda  els fets posteriors, com el 155, el judici, la sentència i els més de 1.000 dies de presó que ha viscut.

Quatre reptes per fer

Després del repàs històric i polític Turull ha plantejat quatre grans reptes per tornar a activar el que fins ara ha sigut “la lluita de país: refer i compactar el que en diríem front en el sentit d’unitat estratègica i lleialtat independentista; recuperar el relat i plasmar-lo en allò que se’n diu full de ruta; cal de nou pressió per la via de la mobilització ; i tenir bons governs a les institucions pròpies”.

Finalment ha apel·lat directament a la ciutadania cridant-la a la mobilització i a encoratjar-la a recuperar el sentiment de lluita social i de carrer per enfortir l’objectiu i aconseguir l’esperança i lluita col·lectiva que marcarà el full de ruta, “cal en definitiva que ens octubrem de nou”.

L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha tancat l’acte agraint a la conferenciant que hagi fet un clam per la cultura catalana, i per mantenir viva la lluita per la independència.  En clau política, Erra ha apel·lat a la necessitat de continuar rememorant les dates importants, i seguir perseverant en la lluita per la independència. “Necessitem a la ciutadania, i necessitem mantenir viu el clam per la llibertat, les mobilitzacions i sobretot el país unit”. Segons ella, les conseqüències de ser un país dependent ja les coneixem: “Tenim una contínua repressió, ens castiguen la llibertat d’expressió i la democràcia, però hem de poder viure en un país on la democràcia no sigui castigada”.

Per acabar Erra ha recordat que enguany s’ha recuperat l’esperit de la Diada a Vic amb el ball de l’àliga i els pilars del Sagals d’Osona, fet que ens dona esperança per recuperar  la normalitat i veure a poc a poc el final de la pandèmia. L’acte s’ha acabat amb el Cant dels Segadors.