La investigació va permetre als Mossos esbrinar que, a causa d’una activitat professional anterior, un dels integrants del grup havia obtingut informació relacionada amb dades de caràcter personal de diverses persones. Això els permetia fer-se passar per empleats de l’entitat bancària de les víctimes i realitzar trucades per alertar-les que havien estat objecte d’un càrrec fraudulent al seu compte corrent. El fet que els seus interlocutors disposessin de dades de caràcter personal els donava credibilitat.
Aleshores, afegeixen al comunicat, els demanaven més dades relacionades amb els seus comptes, suposadament per poder fer les gestions per retornar-los els diners que els havien sostret. Un cop aconseguides, les utilitzaven per comprar dispositius electrònics de gamma alta, principalment mòbils i tauletes, que posteriorment revenien a un preu per sota de mercat amb la finalitat d’obtenir diners en metàl·lic. En altres ocasions feien traspassos de diners des del compte de la víctima a altres comptes. Amb aquests fets els estafadors haurien aconseguit prop de 50.000 euros en tres mesos.
El perfil de les víctimes
Les víctimes, principalment d’edat avançada, vivien a Catalunya tot i que també n’hi trobem en altres punts de l’Estat. En la majoria de casos l’estafa se situava entre els 1.000 i els 7.000 euros, encara que fins i tot hi ha un cas de sol·licitud d’un préstec de 10.000 euros que la mateixa entitat bancària va aturar per la desconfiança que els va generar l’operació.
Els rols dels integrants de l’organització estaven perfectament delimitats: el líder era el cervell del grup i qui havia dissenyat l’estafa i la seva posada en escena. En un segon nivell s’hi situaven tres membres del grup que seleccionaven les víctimes i s’encarregaven de fer les trucades amb la finalitat d’obtenir les dades d’interès per executar l’estafa. També compraven els dispositius electrònics que es revenien posteriorment. En el tercer nivell hi havia els quatre integrants restants, que feien del que es coneix com a ‘mules econòmiques’, és a dir, feien les extraccions de diners en caixers automàtics i disposaven de comptes corrents als quals podien fer les transaccions des dels de les víctimes.
