El Congrés Mundial d’Arquitectura de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) a Barcelona el 2026 presentarà al món sis línies de recerca sobre la capacitat de transformació de la realitat a través de l’arquitectura. Aquest és l’objectiu ambiciós de ‘Becoming. Architectures for a planet in transition ‘, la proposta guanyadora del concurs inèdit per al comissat del Congrés Mundial, que es va fallar al desembre i de la qual són autors els arquitectes i arquitectes Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella, Carmen Torres i José Zabala.
Amb una àmplia trajectòria professional i investigadora al darrere, els comissaris del Congrés Mundial d’Arquitectura de la UIA Barcelona 2026 han desgranat la proposta en un acte institucional, celebrat a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), que ha comptat amb les intervencions de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, la ministra d’Habitatge i Agenda Urban, Isabel Rodríguez García; la consellera de Territori de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella i Farré; la vicepresidenta de la Unió Internacional d’Arquitectes, Teresa Táboas Veleiro; la presidenta del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), Marta Vall-llosera Ferran; i el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Guillem Costa Calsamiglia.
L’alcalde de Barcelona ha destacat que és un orgull per Barcelona ser la primera ciutat del món que acull per segon cop l’esdeveniment de més rellevància del sector de l’arquitectura, i posa de relleu que se n’esculli el comissariat a través d’un concurs internacional. “Tornem a tenir una gran oportunitat per explicar el nostre model de desenvolupament urbà i per aprendre del món”, ha subratllat Collboni, i ha destacat la importància que suposarà per a la reputació internacional de Barcelona. “Tenim una magnífica fama pel que fa a l’arquitectura i l’urbanisme, i no només l’hem de mantenir sinó que la superarem”, ha reblat. També ha apuntat que el congrés servirà per abordar els reptes que tenen avui dia les ciutats i les solucions que s’hi ha de donar a través de l’arquitectura i l’urbanisme, com ara la transició energètica, la inclusió social i l’accés a l’habitatge, entre altres.
Investigació i praxi arquitectònica
El projecte se centrarà en la investigació a través del projecte arquitectònic i tindrà com a eix temàtic el temps, entès com a esdevenir, és a dir, com a vector de canvi i transició. El lema principal ‘Becoming’ es declinarà en sis línies de recerca, que seran curades pels comissaris al costat d’un extens i internacional grup de col·laboradors convidats i les conclusions dels quals seran exposades al llarg del Congrés, entre el 28 de juny i el 2 de juliol de 2026. Tal com ha explicat l’equip: “Els gestos de l’esdevenir són curosos, atents i solidaris i comporten interrelacions materials, polítiques, ecològiques i poètiques que ens porten a increïbles i obertes perspectives”.
Aquestes seran les sis línies de recerca, que inclouen elements tan vinculats a l’actualitat com la circularitat o la interdependència:
- BECOMING BEYOND-HUMAN
Com podem estimular una major consciència i acció per tenir cura de la coexistència planetària humana i no humana?
- BECOMING ATTUNED
Quines formes de significat, ètica i estètica podem incorporar a la nostra pràctica professional diària?
- BECOMING EMBODIED
Com podem incorporar els nostres valors i desitjos a la transició de la matèria a la bellesa constructiva?
- BECOMING INTERDEPENDENT
Com podem incloure el conflicte, l’empatia, la solidaritat i la cura com a factors claus per millorar les relacions interpersonals i cíviques?
- BECOMING HYPER-CONSCIOUS
Quines eines i accions hem d’emprendre per prendre una hiperconsciència del nostre territori i poder catalitzar així canvis en les nostres formes de viure?
- BECOMING CIRCULAR
Quina serà la forma de producció i reproducció territorial tenint en compte les polítiques postextractivistes i de proximitat de la circularitat?
Barcelona com a laboratori de recerca arquitectònica
Barcelona, juntament amb possibles extensions en altres entorns, es convertirà en un laboratori de recerca arquitectònica amb l’objectiu que el Congrés Mundial d’Arquitectura no sigui només de la màxima rellevància i interès per a la comunitat global d’arquitectes i arquitectes, sinó que, de les seves conclusions, es desprenguin coneixements i pràctiques d’impacte real en el dia a dia de les persones i el futur del planeta.
Complementant les investigacions principals, el Congrés Mundial contempla, entre les seves activitats, un concurs internacional i un workshop, tots dos adreçats a estudiants d’arquitectura; conferències i debats, així com molts altres esdeveniments paral·lels. De tot això se’n desprendran els actes centrals del Congrés, a més de diferents exposicions i un catàleg amb els resultats de les sis línies de recerca, que precedirà els tres dies del Congrés, per fomentar un debat productiu.
Un Congrés distribuït al llarg de la costa barcelonina
L’equip de comissaris proposa la línia costanera de la metròpoli barcelonina com a seu de la trobada internacional amb la intenció d’“evidenciar com el marc geogràfic del congrés participa del marc geopolític que representa el mar Mediterrani, mostrant Barcelona com una ciutat mediterrània en constant transformació, que cristal·litza la idea de la mateixa construcció de l’urbs al llarg del temps”.
Aquesta franja d’alta complexitat, que conté les infraestructures essencials per a la metròpolis, està cridada a assumir alguns dels reptes contemporanis d’interès global, com ara la vulnerabilitat al canvi climàtic, el turisme de masses o les fluctuacions migratòries, entre d’altres.
Un concurs de comissariat inèdit a la història de la UIA
‘Becoming. Architectures for a planet in transition ‘és la proposta guanyadora d’un concurs de comissariat inèdit a la història dels Congressos Mundials d’Arquitectura de la UIA que es va fallar el 20 de desembre passat. El jurat internacional en va destacar “la solvent i extensa xarxa de col·laboradors, que garanteix i reflecteix la diversitat necessària per provocar un debat rellevant”. També va valorar el tema perquè té capacitat d’evocació i inclou els grans desafiaments de l’actualitat.
Impulsat pel Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU) i el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, a més a més de donar forma conceptual al congrés, el concurs també volia repensar i actualitzar formats i temàtiques sobre els congressos d’arquitectura.
El jurat del concurs va estar format per professionals de l’arquitectura de prestigi internacional reconegut (Ángela García de Paredes, Bet Capdeferro, Carme Pigem, Josep Maria Sánchez, Josep Bohigas, Josep Ferrando, Josep Lluís Mateo, Maria Hurtado de Mendoza, Philip Ursprung i Zaida Muxí) i un representant de cada institució organitzadora (el secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero, director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra, l’arquitecta Mònica Rivera, en representació de l’arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Buhigas; del CSCAE, Marta Vall-llosera, i el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia).
Les administracions organitzadores, a més de donar suport institucional, financen, a parts iguals, la celebració d’aquest Congrés Mundial d’Arquitectura, que ha estat reconegut com a esdeveniment d’excepcional interès públic en la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2023.
