-Quin és l’objectiu dels tallers de rap a les aules per la islamofòbia?
L’objectiu primordial és desenvolupar la reflexió i l’esperit crític en vers la falsa rumorologia dels problemes que hi ha en l’àmbit social com són el racisme i la islamofòbia. En l’àmbit de joventut, hi ha una gran consciència antiracista i d’igualtat en l’àmbit ètnic i cultural; però es poden trobar amb alguns conceptes o idees que no són certes i també va bé desmentir-les. Per exemple, que la immigració ens perjudica en l’àmbit laboral o que som les víctimes més grans del terrorisme islàmic quan hi ha més atemptats als països d’Orient Mitjà. En realitat, consisteix a remoure consciències i treballar en l’esperit crític, a través d’un àmbit artístic i creatiu, per poder compartir-ho a més persones perquè arribi al màxim de gent possible.
-Quina és l’estructura d’aquests tallers?
Fem una introducció tècnica, un debat amb els joves i la creació d’una cançó. En principi, farem tres sessions per classe d’alumnes de tercer d’ESO dels instituts de Cambrils. La primera sessió és introductòria i escrivim una tornada de la cançó; a la segona sessió s’amplia el que vam fer i prova d’escriure estrofes en l’àmbit individual; per últim, a la tercera sessió, lliguem tota la cançó sencera, s’acaba de polir i assagem. Hi ha centres que per falta de temps només farem dues sessions, però l’ideal és fer-ne tres perquè si no anem una mica curts de temps.
El tema tractat en aquests tallers és la islamofòbia, ens centrem en això per la proximitat de l’atemptat del 2017. No obstant això, òbviament, de manera implícita s’acaben treballant temes de respecte i de convivència. Això sí, en aquests tallers de Cambrils ens centrem únicament a fer tallers de rima, de rap. Però des del grup Versembrant també oferim diferents modalitats creatives com tallers de producció musical i d’art plàstic urbà. Versembrant som una escola itinerant que treballa a tot arreu de Catalunya i, a vegades, va a altres llocs d’Espanya. Realment, estem en tots els centres que requereixen la nostra presència i sempre a indrets que puguem anar i tornar en una jornada. La majoria de vegades, els nostres tallers es basen a treballar des de la part artística sobre un tema de convivència social com poden ser el masclisme, l’homofòbia, el racisme, el bullying o el consum de drogues.
-Per què només als alumnes de tercer d’ESO?
Francament, la decisió va ser part de l’administració. Imagino que perquè en l’àmbit pressupostari suposaria una gran inversió fer una ampliació dels alumnes dels tallers i perquè és possible que s’estableixi una col·laboració entre l’Ajuntament de Cambrils i els centres educatius del municipi amb l’escola itinerant Versembrant de cara a fer-ho cíclic durant diversos cursos escolars i que, al final, vagin passant tots els alumnes que ara siguin més petits.
-Com ha estat l’acollida dels primers tallers que ha impartit?
De moment, portem cinc tallers del 24 que hi ha en total. L’acollida ha estat bona i suposa que estigui bastant optimista perquè, tot i tractar temes sensibles, ho fem d’una manera que crida l’atenció. No tractem el tema de la islamofòbia amb una estructura bàsica de discurs i que no serveix perquè els joves s’impliquin, sinó que ho fem a través del rap, que és una cosa molt propera a ells i que els motiva; sempre suposa una facilitat major treballar-ho a través d’un medi en el qual ells estan interessats. Fins ara, hem aconseguit escriure coses molt interessants i amb punts de vista diferents.
Per exemple, un dels grups ho van fer des d’una vista irònica; narrant una història, a partir de la tècnica de l’storytelling, de com un immigrant marxa del seu país i arriba aquí trobant-se facilitat com haver de perdre els seus éssers estimats a un naufragi a alta mar. En lloc de centrar-ho en un discurs potent i proposant alternatives a la islamofòbia a Cambrils, aquest grup va voler donar-li una altra perspectiva i anar més enllà.
-Quina creu que és la importància d’impartir aquests cursos?
Personalment, significa posar damunt de la taula temàtiques que no sempre s’aborden i que són importants perquè formen part d’una societat. Sobretot, perquè moltes vegades els docents no disposen de molt de temps per tractar aquests temes en profunditat. Nosaltres tenim aquest temps i donem l’espai d’una manera creativa i que permet una comunicació més propera amb els joves perquè es parteix d’un interès propi de la joventut com és el rap.
Per una altra banda, aquests tallers faciliten que hi hagi un intercanvi de rols a l’aula. Per desgràcia, pel tipus de continguts i d’intel·ligència que es fomenta a les aules, hi ha gent amb més facilitat per respondre les preguntes i hi ha altres persones que es queden més al marge o que són més discretes. Amb aquests tallers aconseguim que perdin la por a participar. Curiosament, les persones que no tenen resultats acadèmics molt destacables i que potser no lideren en les respostes a les classes, acaben participant molt activament i això ho trobo molt positiu. Més enllà de la temàtica que tractem, també aconseguim empoderar els joves.
-Deixant de banda els tallers de Cambrils, què és exactament Versembrant?
Som una escola itinerant que treballa a tot arreu de Catalunya i, a vegades, va a altres llocs d’Espanya. Realment, estem en tots els centres que requereixen la nostra presència i sempre a indrets que puguem anar i tornar en una jornada. La majoria de vegades, els nostres tallers es basen a treballar des de la part artística sobre un tema de convivència social com poden ser el masclisme, l’homofòbia, el racisme, el bullying o el consum de drogues.
-Per acabar, alguna experiència que l’hagi impactat dels tallers que ha impartit?
Francament, a cada grup sempre hi ha coses que impacten, sobretot, quan veus les històries personals que hi ha darrere i que s’acaben treballant a les aules. Per exemple, vaig anar a treballar a un centre a Xàtiva i la temàtica que tractàvem era l’educació, centrant-nos en aspectes que mancaven d’aquesta. Un jove, en la seva estrofa individual, va explicar que una vegada en fer un examen d’anàlisi sintàctic, el professor havia posat models de frases en el que els objectes eren els alumnes. Una de les frases tenia com a protagonista aquest noi i aquesta fregava el punt despectiu perquè parlava que al noi mai l’importava res, o una cosa similar. El noi es va sentir humiliat, va aixecar-se i no va fer l’examen. Potser el professor ho va fer amb bona intenció però no va ser la manera correcta d’abordar el tema, explicava l’alumne. D’alguna manera em va semblar molt lícit que aquest noi pogués plasmar això a la cançó perquè, d’entrada, era un noi molt desmotivat que al començar el taller va dir que ell no volia escriure ni cantar. Però al final vam arribar a escriure aquesta estrofa i ell mateix la va cantar.
