L’escriptor Marc Capdevila Clapera, el fotògraf Vladimir Karamazov, i els poetes Carles Guirado González i Eudard Batlle i Pomar han estat els guanyadors dels premis Vila de Cambrils 2021. El lliurament dels guardons ha tingut lloc avui a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Cambrils, en un acte presidit per l’alcalde, Oliver Klein.
L’acte ha acabat amb la inauguració de l’exposició del Premi de Fotografia a la Sala Àgora de l’Ajuntament, on es podrà visitar fins l’11 de febrer, i l’actuació musical del duet Jazzul amb Sònia Linares i David Chueca.
30è Premi de Fotografia Vila de Cambrils
Els tres premis s’han lliurat per ordre d’antiguitat, començant pel 30è Premi de Fotografia, que ha anat a mans de l’actor, productor i fotògraf búlgar Vladimir Karamazov, que va entrar en el món de la fotografia fa dos anys amb la voluntat de descobrir nous indrets i mostrar el món des dels seus ulls. El 2013 aquest artista polifacètic ja va ser guardonat per la seva contribució a la cultura amb el títol “Segle d’Or” atorgat pel Ministeri de Cultura de la República de Bulgària.
11è Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall
El segon lliurament ha estat l’11è Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall, que s’ha emportat l’escriptor Marc Capdevila Clapera per la seva obra “Singles”. El guardó consisteix en un premi en metàl·lic de 3.000 euros, una escultura de l’Artista Cambrilenca Dolors Ortuño i la publicació del llibre amb Cossetània Edicions.
El jurat ha explicat en el seu veredicte, acordat per unanimitat, que “Singles” és una comèdia carregada d’ironia, amb una desfilada de personatges molt particulars a bord d’un creuer. Segons el text del jurat, “l’atorgament d’aquest premi implica també la descoberta d’un autor de gran maduresa literària i al qual cal seguir de prop, perquè aquesta travessia pot ser només un port des d’on salpar a aigües molt profundes i a horitzons literaris ben assolellats”.
L’escriptor Marc Capdevila (Tona) va ser guardonat, l’any 2007, amb el premi Sebastià Juan Arbó per “Aigua pudenta”, una novel·la de postguerra ambientada a Tona. Més endavant, amb “La Querosenca” va abordar amb ironia optimista les conseqüències de la crisi econòmica.
El 2013 es va submergir de ple en la novel·la de tall històric amb “La Biblia de Pedra”, ambientada en el Ripoll del segle XII; i sense deixar aquest gènere literari, el 2018 va publicar “El jaç del faquir”, que narra les vicissituds d’un jove que es conjura per dedicar la seva vida al coneixement, però a qui la riuada de la història l’arrossega corrent avall. El mateix any 2018 va ser guardonat amb el premi Pin i Soler ciutat de Tarragona per “L’observador de núvols”, on un adolescent egocèntric, arrogant i asocial parla de la seva experiència vital mentre fa una revisió càustica d’alguns dels absurds de la nostra societat.
També ha fet una incursions en el món del teatre amb “Freda, gairebé glaçada”, ha escrit guions per a websèrie i ha realitzat documentals com “La línia Gutiérrez, Els fortins de Franco” estrenat a TV3.
10è Premi de Poesia Vila de Cambrils
L’últim lliurament de l’acte ha estat el 10è Premi de Poesia, que el jurat ha acordat per unanimitat concedir en igualtat de condicions (ex aequo) a les obres “Rebrot” de Carles Guirado González i “Esvoranc” d’Eduard Batlle i Pomar.
De “Rebrot” el jurat en destaca l’ús encertat del haiku, tant pel que fa a la vivesa de les imatges com a la mètrica exigida en la versió catalana d’aquesta mena de composicions japoneses. D’“Esvoranc” destaca la veu franca i concisa, així com la inspiració d’algunes de les metàfores il·luminadores que hi sovintegen (“Sóc un arbre / que no recorda / els seus incendis.”). Finalment, en relació a una i altra obra, el jurat vol posar de relleu la frescor inusitada i la feliç casualitat que ambdues s’articulin a través d’un mateix motiu, l’incendi.”
Carles Guirado González (Molins de Rei, 1983) és geògraf i ha treballat en diversos projectes sobre àrees rurals i de muntanya, desenvolupament local i dinamització agroecològica. També ha col·laborat en projectes d’història local, dinamització veïnal i economia social amb diverses entitats i institucions. Sempre li ha agradat escriure, especialment poesia, i ha anat remenant textos, encadenant paraules i abocant, a través dels mots, pensaments, inquietuds, reflexions i maneres de veure el món.
“Esvoranc” és un recull de poemes que ens situen en el punt previ al col·lapse, de la societat i d’un mateix, i de com cal trobar nous camins per repensar el nostre lloc al món, en plural i en singular; on podem trobar escletxes d’esperança, presents als versos de l’autor, que ens retornen a la natura, a la terra, a la comunitat i a l’amor.
Eduard Batlle Pomar va ser finalista el 2010 del IV Premi de Poesia Benet i Caparà, a partir del qual l’editorial Omicron li publica el primer llibre de poemes “Elogi del desassossec”. Durant el 2016 va publicar “Suite borgenca”, escrit amb prosa poètica, el qual fou reconegut amb el VII Premi Jordi Pàmias de Poesia del 2015. Al 2018 publica un nou poemari, “Registre fòssil”, que ha merescut el XXXV Premi Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi.
Ha estat inclòs a les antologies “Mig segle de poesia catalana. Del maig del 68 al 2018” a cura de Vicenç Altaió i Josep Maria Sala Valldaura, i Poetes de Ponent, a cura de Jordi Pàmias i Jaume Pont.
Des del 2016 va treballar amb l’edició d’una antologia de textos poètics, assagístics, narratius i epistolars de l’escriptor ponentí Miquel Lladó, mitjançant la Càtedra Màrius Torres (UdL). Finalment a l’agost de 2019 s’ha publicat l’antologia “Del fonoll a la neu: antologia de textos”.
