Els resultats d’un assaig clínic en fase 3 demostren que afegir un nou fàrmac, inavolisib, a la combinació d’altres dos (palbociclib i fulvestrant) millora significativament la supervivència global en pacients amb càncer de mama ER+ HER2- amb malaltia resistent a teràpia endocrina i que presenten mutacions al gen PIK3CA. L’estudi s’ha presentat aquest dissabte al congrés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica (ASCO), que se celebra a Chicago entre el 30 de maig i el 3 de juny. Les dades es publiquen també a la revista ‘The New England Journal of Medicine’. La doctora Cristina Saura, del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) és coautora de l’estudi, juntament amb Nicholas C. Turner, de l’Institute of Cancer Research de Londres.
El càncer de mama és el més freqüent en dones a tot el món, amb un diagnòstic estimat de 2,3 milions de pacients el 2022. El 70% dels tumors de mama són del tipus RH+ HER2-. Les alteracions al gen PIK3CA afecta entre el 35 i el 40% dels tumors de mama RH+ i s’associen a un mal pronòstic en càncer de mama metastàtic.
En tumors RH+ HER2- metastàtic, la primera línia de tractament estàndard són els inhibidors de CDK4/6 en combinació amb teràpia endocrina, però quan hi ha una recaiguda durant el tractament endocrí o en els 12 mesos posteriors, el maneig d’aquestes pacients continua sent un desafiament.
En aquest assaig, els investigadors van avaluar si afegir inavolisib al tractament amb palbociclib i fulvestrant tenia millors resultats clínics que afegir placebo a aquesta combinació estàndard. A l’estudi hi van participar 325 pacients. En una publicació anterior l’equip ja havia demostrat que aquesta nova combinació de fàrmacs proporcionava un control durador i ben tolerat de la malaltia. Els nous resultats ofereixen dades addicionals que demostren que la triple combinació millora significativament la supervivència global per a aquest subgrup de pacients.
En concret, la mitjana de supervivència glboal va passar de 27 a 34 mesos. També es va observar una millora substancia i estadísticament significativa en la taxa de resposta objectiva. El temps fins que va ser necessària la quimioteràpia també es va retardar considerablement (uns dos anys). La incidència d’hiperglucèmia, mucositis, diarrea i efectes secundaris oculars (sequedat o visió borrosa) van ser superiors, però tots va ser manejables amb ajustos de dosis o tractament de suport.
Inavolisib encara no està disponible per al seu ús fora dels assajos clínics, però ja ha estat aprovat en aquesta indicació per l’FDA (Administració d’Aliments i Medicaments d’Estats Units) i està en avaluació per l’Agència Europea del Medicament.
