Les tensions entre RTVE i la Unió Europea de Radiodifusió (UER) han guanyat intensitat després de la final del Festival d’Eurovisió 2025. La corporació espanyola ha anunciat que sol·licitarà aquest dilluns una auditoria independent per revisar el procés del televot espanyol, que va atorgar la màxima puntuació —12 punts— a la representant d’Israel, Yuval Raphael, malgrat haver rebut 0 punts del jurat professional espanyol.
RTVE va rebre un total de 142.688 vots en la gran final, repartits entre 7.283 trucades telefòniques, 23.840 SMS i 111.565 vots per internet. Tanmateix, segons fonts de l’ens públic, la informació rebuda de la UER no desglossa quants vots ha obtingut cada país, fet que pot generar sospites sobre l’origen i distribució d’aquest suport popular.
La petició de transparència no és exclusiva d’Espanya. Altres països estarien considerant accions similars davant la percepció creixent que el televot pot estar condicionat per campanyes de mobilització política, especialment en contextos de conflicte internacional, segons ha informat la mateixa RTVE. La representació espanyola considera preocupant que un sistema pensat per recollir la veu del públic pugui ser manipulable a través de mecanismes econòmics o polítics.
Aquest incident se suma a les tensions diplomàtiques prèvies al festival. RTVE va ser una de les cadenes que, al costat d’Eslovènia, Irlanda i Islàndia, va sol·licitar a la UER una revisió sobre la participació d’Israel al certamen arran del conflicte bèl·lic a Gaza. Durant la segona semifinal, els comentaristes de RTVE van recordar a l’audiència les víctimes civils de la guerra, fet que va provocar una queixa formal de la televisió pública israeliana (KAN) i una advertència de sanció per part dels organitzadors d’Eurovisió.
Davant aquestes pressions, la direcció de RTVE manté la seva posició crítica i ha confirmat que proposarà obrir un debat formal a la UER sobre el sistema de televotació, per valorar si el model actual garanteix la igualtat i la imparcialitat que requereix un esdeveniment cultural com Eurovisió.
Mentrestant, la polèmica continua alimentant un debat més ampli: fins a quin punt Eurovisió pot continuar defensant el seu caràcter “apolític” en un escenari internacional profundament marcat pels conflictes?
