Catalunya ha tornat a alçar la veu aquest Primer de Maig. Milers de persones estan als carrers de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona per exigir millores reals i urgents en les condicions laborals. A la capital catalana, la manifestació central convocada per CCOO i UGT ha omplert la Via Laietana sota el lema “Protegir les conquestes, guanyar el futur”, amb un clam clar: la reducció immediata de la jornada laboral a 37,5 hores.
“El treball ha de permetre viure, no sobreviure”, ha reclamat Camil Ros, secretari general d’UGT Catalunya, demanant als partits del Congrés que no bloquegin la tramitació de la llei que ha d’aprovar el Consell de Ministres. Belén López, de CCOO, ha fet una crida a “posar les cures al centre” i generar “un cercle virtuós” que porti més drets socials. L’objectiu: una societat que treballi menys i visqui millor.
Paral·lelament, la USOC també ha fet sentir la seva veu exigint una reducció d’horari “sense trampa ni cost per als treballadors”, i denunciant una precarietat “estancada” i cada cop més insostenible. La seva secretària general, Maria Recuero, ha destacat el problema de l’habitatge com a eix central: “No pot ser que més de la meitat del salari se’n vagi només a pagar un sostre”.
A tot el territori, desenes de manifestacions expressen reivindicacions àmplies: des de la jornada de quatre dies fins a la reforma del règim d’acomiadaments, passant per la reindustrialització real, la defensa dels serveis públics o la derogació de la llei mordassa. A Tarragona, el lema ha estat clar: “32 hores, més feina i més qualitat de vida”. A Lleida i Girona, les mobilitzacions han transcorregut amb el mateix esperit combatiu.
Aquest Primer de Maig arriba marcat per l’endarreriment en l’aprovació de la llei de reducció de jornada, ajornada al Consell de Ministres per una apagada. Tot i això, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha assegurat que serà l’últim 1 de Maig amb jornada de 40 hores i que el canvi es posarà en marxa “abans de final d’any”.
Els sindicats, però, adverteixen: si la política no avança, ho farà el carrer. Avui, Catalunya està deixant clar que no pensa renunciar a viure millor.
