El 27 d’agost, Mireia González va agafar el relleu de la històrica Núria Parlon com a alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. Amb mig mandat per davant, la nova batllessa socialista marca l’habitatge, la seguretat, l’espai públic o les oportunitats educatives com les quatre grans línies que els guiaran. A més, posa el focus en equipaments municipals com els esportius, que han de fer un salt en els pròxims anys. En parlem en aquesta entrevista amb La Ciutat.
Fa més de mig any que està a l’alcaldia. Com ha sigut l’adaptació?
Ha sigut una adaptació progressiva. Bona part de l’equip ja formava part de l’anterior i hi ha qüestions de les quals ja coneixem el funcionament. Bàsicament, ha sigut una adaptació al nou rol. A data d’avui estem força situats.
És difícil substituir algú com Núria Parlon?
Clar que sí. És un gran repte. Es tracta d’una alcaldessa amb un llarg recorregut i una estima molt elevada per part de la població. Tenia un projecte que convencia i haver-lo treballat tants anys amb ella em dona tranquil·litat.
Es troba un mandat amb el full de ruta marcat. Quin toc personal dona Mireia González al rumb de l’Ajuntament?
Assumim un mandat que havia guanyat les eleccions i hi ha un projecte que hem d’aplicar. A més, a Santa Coloma funcionem amb el Pla d’Acció Municipal, que no deixa de ser el full de ruta del nostre projecte. El toc personal que puc imprimir té a veure amb la capacitat de poder continuar sent propera. La possibilitat de sentir dia a dia i carrer a carrer les necessitats dels veïns. I, d’altra banda, per la meva trajectòria personal, les polítiques de generació d’oportunitats tindran un desplegament particular.
“Les polítiques de generació d’oportunitats tindran un desplegament particular”
Què ha canviat per Santa Coloma el fet que el PSC torni a la Generalitat?
D’entrada hem vist un canvi substancial amb la relació amb els ajuntaments. Ens sentim part de la presa de decisions. Som una part imprescindible i la Generalitat basa tota la seva política en la proximitat. No dubto que abans hi hagués bona voluntat, però es deixava de banda una administració important com la municipal.
Et posaré un exemple molt clar. Per a nosaltres, la formació és una gran política de generació d’oportunitats. Fa molts anys que demanem una ampliació clara dels recursos en formació professional a la ciutat. L’any vinent arribarà un seguit de noves places sense precedents a Santa Coloma, gairebé 400. És una actuació estructural i amb voluntat de transformar l’oferta de la ciutat. Veiem que en casos com aquests compartim eixos estratègics i es compta amb la diagnosi dels municipis.
Quines són les principals inversions que tenen en marxa?
Tenim un model d’intervenció sobre la ciutat que ha de generar un equilibri entre les actuacions que tenen a veure amb les petites intervencions a l’espai públic i les grans transformacions. Estem treballant en el futur de barris com el Raval. Necessita una intervenció estratègica i generar un relat de transformació. Des de l’àmbit esportiu, passant per l’educatiu, la intervenció en l’espai públic, generant habitatge o equipaments públics de qualitat. I sobretot unint amb Sant Adrià del Besòs.
Transformacions com el barri del Raval l’hem de fer mentre treballem en transformacions de carrer, en espais públics com els parcs infantils o els centres educatius. Hem d’aconseguir revertir una època de manca d’intervenció sobre les infraestructures educatives i volem posar-los al dia en col·laboració amb la Generalitat. Des del punt de vista educatiu i d’infraestructures. A més, són claus les intervencions sobre els equipaments esportius, incrementant tres pavellons per donar cabuda a tota l’activitat esportiva de la ciutat. La nostra voluntat és que espais de seguretat i refugi com els equipaments municipals estiguin en bones condicions i hi abocarem recursos.
“L’any vinent tindrem un creixement de places de formació professional sense precedents”
Pel que fa a les petites intervencions, a què es refereix concretament?
A les que es fan de forma rutinària. El manteniment i la cura de l’espai públic és una. La neteja viurà una gran transformació en els pròxims mesos amb el nou contracte.
Es tracta del més alt de la seva història. En què afecta el nou contracte?
Renovem tot el parc de vehicles. És important adaptar-nos a tots els requisits ambientals i que a la vegada siguin innovadors i ens permetin arribar a un nivell de qualitat més alt. Incorporem nous horaris i noves formes de netejar. Per exemple, entra nova maquinària que permetrà netejar a pressió els espais públics amb més precisió i facilitat. A més, diversifiquem el nombre de contenidors per facilitar la recollida selectiva. En definitiva, ampliem el nombre d’hores de servei i arribem a espais on ara ens era més complicat.
L’habitatge és un dels grans reptes. Què estan fent?
Fa uns anys es va dissenyar el Pla Local d’Habitatge, que implicava que el 2030 havíem de ser capaços d’aconseguir que el parc d’habitatge s’incrementés en 500 nous immobles. I que estiguin a disposició de la ciutadania a través d’opcions assequibles. Fins aquí arribarem amb promocions de lloguer assequible, l’habitatge dotacional dirigit a col·lectius especialment vulnerables i reconvertint alguns locals en desús per necessitats d’emergència habitacional fins a tenir una solució definitiva. A més, continuem amb la rehabilitació d’habitatges amb la idea que no surtin del circuit. Un exemple de pràctiques innovadores són les àrees de conservació i rehabilitació com el carrer Pirineus.
“El Pla Local d’Habitatge implica que el 2030 hem d’haver incrementat en 500 nous immobles”
En quin punt es troba el cas de l’edifici de carrer Pirineus 9-11?
Ara mateix els veïns tenen sobre la taula un estudi que es va encarregar i s’hi proposaven les millores de l’edifici. La comunitat està valorant quina actuació faran.
Hi ha molt d’espai per a la construcció d’habitatge? El Govern d’Illa vol que cap solar es quedi sense edificar amb un nou Pla.
Aquesta feina ja l’havíem fet prèviament i tenim un conveni amb l’Àrea Metropolitana en aquest sentit. Tenim una sèrie de solars identificats en el context per exemple del barri del Raval. Al carrer Montoriol estan previstos quatre edificis d’habitatge dotacional i al Front Fluvial un edifici nou. Els solars disponibles ja els tenim conveniats amb les administracions competents per fer les cessions. És veritat que no disposem de grans espais, però allà on sí que es pot fer ja estan treballats en conveni per començar.
Durant el 2024 han reduït els delictes, molt per sota de Barcelona o Badalona. Quin és el secret?
És una combinació de diverses estratègies. En primer lloc, la proximitat és una estratègia que volem reforçar, però ha sigut clau. Ha ajudat molt a què sigui una de les policies més reconegudes de l’àrea metropolitana per part dels ciutadans. S’ha convertit en un agent de confiança. D’altra banda, des de fa molts anys funcionem en una lògica de coordinació entre els cossos de l’Estat que permet que puguem col·laborar de forma activa en diferents operacions. És molt habitual. La combinació entre coordinació i proximitat ha donat uns molt bons resultats.
“La combinació entre coordinació i proximitat ha donat bons resultats en la seguretat”
Una de les inversions en marxa és la nova comissaria. Què ha d’aportar?
Tenim un repte: ser capaços de continuar formant de forma constant els agents de policia. La nova comissaria ens permet disposar d’un espai de primer nivell, però també millorarem la formació. Per exemple, ara mateix no tenim una galeria de tir i hem d’anar a altres llocs a fer aquesta formació. Això ara ho podrem fer a la ciutat i ho podrem fer de forma més repetida. L’equipament ha de dignificar els espais policials i permetre que hi treballin diferents perfils professionals vinculats a la seguretat que no siguin només policia.
Fa una setmana es van reunir amb la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret. Quin full de ruta es marquen?
La reunió va tractar diversos temes. Primer, la relació amb el campus Torribera, que és un espai de la Diputació, però on estan passant coses estratègiques pel futur de Santa Coloma. Necessitem treballar de la mà de la Diputació en exemples com les renovacions del campus esportiu, la ubicació de nous espais per la UB o l’ampliació de l’escola de restauració.
També van tractar el patrimoni.
Exacte. Volem adquirir una sèrie de patrimoni de la ciutat i pensem que la resta d’administracions ens poden ajudar perquè és un objectiu comú. Per exemple, la rehabilitació de Can Pata i l’adquisició de Can Zam són dos dels projectes que volem compartir.
A banda, també vam parlar de la col·laboració en projectes socials que tenen a veure amb la millora de les oportunitats. Tenim el repte de treballar amb les oportunitats que ofereix el ‘fora escola’. La pràctica esportiva i l’activitat cultural. Calendaritzarem tots els projectes que tenim sobre la taula.
“Tenim el repte de treballar amb la Diputació les oportunitats que ofereix el ‘fora escola'”
De fet, els alumnes que tenen la possibilitat d’accedir a extraescolars tenen millor rendiment escolar.
En comparació, entre un alumne que pot accedir a tots els recursos de fora de l’escola i el qui no la diferència pot arribar a ser de 6.000 hores d’aprenentatges. És evident que això té un impacte de les oportunitats i hem de tractar que no passi.
