El greu problema d’habitatge que viu el país està suposant un veritable obstacle en la vida de moltes persones que, fins i tot podent-se permetre el lloguer, no aconsegueixen que algú els llogui un pis.
Aquesta problemàtica queda ben palesa en el cas de la Noemí, una dona víctima de violència de gènere, amb tres fills menors, que no troba ningú que vulgui llogar-li un pis malgrat que té diferents treballs temporals i el suport econòmic de familiars i amics.
Tal com recull ‘La Voz de Avilés’, la Noemí fa anys que viu en un pis de la localitat de Bustiello on no volen fer-li un contracte formal per escrit. El pis on viu estava llogat per la seva mare, però des del 2021 se’l va quedar la Noemí arran d’un acord amb la propietat a canvi de pagar 50 euros més cada mes, fins a un total de 300 euros mensuals.
El febrer del 2023, però, la Noemí va negar-se a continuar pagant perquè la propietat del pis no li arreglava un desperfecte que estava provocant problemes de seguretat i fins i tot de salut a la família, i pel fet que vivien al pis sense tenir un contracte.
Els propietaris del pis van denunciar la Noemí per falta de pagaments del lloguer i li reclama tots els lloguers no pagats. Mentrestant, la dona busca un pis on anar a viure, però el problema que s’ha trobat és que no hi ha ningú que vulgui llogar-li un pis per “falta de garanties de pagament”.
Fins i tot tenint ajuda i suport familiar i contactes a través d’amics i coneguts, s’ha trobat amb la negativa de tothom a qui ha volgut llogar un pis. Tampoc han importat les bones referències d’altres pisos on ha viscut, d’agències immobiliàries i d’entitats on ha participat.
Segons recull ‘La Voz de Avilés’, la Noemí assegura que “no demana res gratis. Jo he estat pagant molts mesos el meu habitatge, però no podia continuar fent-ho sense un contracte signat que m’avali”.
Aquesta situació l’ha dut a posar-se en contacte amb els Serveis Socials, però l’administració municipal l’ha encomanat a buscar-se ella un pis, i ja després intervindran ells. “Em tranquil·litzen dient que els meus fills no es quedaran al carrer, perquè ells se’n farien càrrec”, un argument que més que tranquil·litzar-la, l’aterreix per la possibilitat de perdre els seus fills.
