El Tribunal Constitucional (TC) ha estimat el recurs d’emparament interposat per una treballadora a qui van acomiadar durant l’embaràs i a qui l’Estat va denegar els salaris de tramitació perquè el seu acomiadament s’havia considerat nul i no improcedent. El TC hi veu una vulneració del principi de no discriminació, segons ha informat el Col·lectiu Ronda. La treballadora va ser, acomiada juntament amb altres companyes. En tots els casos es va valorar que eren acomiadaments improcedents, a excepció del cas de l’embarassada, que es va determinar nul. Es va establir l’obligació de l’empresa de readmetre la dona i abonar-li els salaris deixats de percebre.
L’empresa, però estava en situació d’insolvència i sense activitat. El Col·lectiu Ronda ha recordat que quan una sentència estableix la improcedència d’un acomiadament, l’empresa té dret a optar entre abonar la pertinent indemnització o no fer-ho i readmetre la persona al seu lloc de treball. En aquest darrer cas, però el treballador reincorporat ha de percebre els denominats salaris de tramitació. Es tracta de les nòmines deixades d’abonar per l’empresa des de la data de l’acomiadament fins al moment de l’efectiva reincorporació al lloc de treball previ. En el cas d’empresa insolvent, les persones acomiadades de forma improcedent tenen dret a reclamar directament a l’Estat els impagaments.
El Col·lectiu ha destacat que és aquí on rau la causa de discriminació constatada pel TC, ja que mentre les treballadores acomiadades improcedentment van poder reclamar i obtenir els salaris de tramitació que l’empresa insolvent no havia pagat, la treballadora embarassada va veure denegada la petició en tractar-se d’un supòsit, segons criteri de l’administració, reservat als casos d’improcedència, però no als de nul·litat, com era el seu cas.
Ni el jutjat social ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van acollir la pretensió de la treballadora argumentant que la responsabilitat de l’Estat només atenia els casos d’improcedència, ja que els de nul·litat era responsabilitat de l’empresa. El TC, però considera que s’ha fet una interpretació rigorista, literal i formalista de la legalitat ordinària, que resulta contrària a la prohibició constitucional de discriminació per raó de sexe. Així, determina que la dona va rebre un evident i injustificat tracte pejoratiu i relació a la resta de companyes.
A més, recorda que l’embaràs és un element o factor diferencial que incideix de manera exclusiva sobre les dones i exigeix un àmbit de protecció reforçada. Constata també que en aquest cas, la dona va acabar en pitjor situació que la resta de treballadores. Per tot plegat, atorga l’emparament a la treballadora, anul·la les sentències prèvies i insta l’administració competent a adoptar una nova decisió “respectuosa amb el dret fonamental” a no patir discriminació per raó de sexe.
L’advocat del Col·lectiu Ronda responsable del recurs, Quim Espanyol, ha destacat el valor d’una sentència que dona satisfacció a la necessitat d’aplicar la perspectiva de gènere a la interpretació d’una norma que en el seu redactat actual resulta “incongruent” amb el principi de no discriminació. A més, lamenta el llarg procés judicial que ha hagut de viure la dona.
