Vila-seca retroba la seva llegenda El rescat de les cent donzelles o del rescat de Sant Esteve a trav茅s de tres elements: un llibre, una p脿gina web i una representaci贸 del ball parlat de Sant Esteve. El projecte ha comptat amb la col路laboraci贸 d’entre 40 persones que han treballat amb l’objectiu que la llegenda no es perdi i que la gent de Vila-seca li segueixi tenint estima. El projecte va n茅ixer quan la professora de la URV, Coral Cuadrada, retroba a l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barber脿 un manuscrit del 1620 de la genealogia dels Pin贸s i tamb茅 de la llegenda del miracle de Sant Esteve.
La import脿ncia de la llegenda per a la gent de Vila-seca recau en qu猫 el miracle de la llegenda es va produir a la platja de La Pineda, on els protagonistes es troben quan anaven a embarcar al port de Salou. “En el lloc on la llegenda diu que es van trobar, es va fer un monument commemoratiu que li diem el Pil贸 del rescat”, explica Ramon Set贸, estudi贸s participant en el llibre i membre de la Secci贸 de Lletres de l’Agrupaci贸 Cultural de Vila-seca. “Ara est脿 a l’entrada del Parc de la Torre d’en Dol莽a i tothom el veu perqu猫 茅s un lloc de pas”, afegeix.
El miracle de Sant Esteve
Durant el segle XII, l’almirall Galceran de Pin贸s i el seu criat Santcern铆 s贸n fets presoners quan volen conquistar la ciutat d’Almeria i els traslladen a la pres贸 de Granada. El rei de Granada demana pel seu rescat cent donzelles verges i cent mil dobles d’or, entre altres coses. Un cop tenen tot els que els demanen, una comitiva parteix cap al port de Salou per embarcar en un vaixell cap a Granada. Mentrestant, Galceran de Pin贸s prega a Sant Esteve, patr贸 de Bag脿, perqu猫 l’alliberi i Santcern铆 prega a Sant Gen铆s, patr贸 de la seva parr貌quia.
“El miracle succeeix quan, a trav茅s de la pleg脿ria, els dos apareixen lliures a la platja de La Pineda i es troben amb la comitiva que anava al port de Salou”, narra David Melero, coordinador de la p脿gina web i membre de la Secci贸 de Lletres de l’Agrupaci贸 Cultural de Vila-seca. A trav茅s d’aquest mite, el municipi de Bag脿 est脿 agermanat amb Vila-seca.
La versi贸 escrita, el llibre
El llibre El rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve 茅s “un recull de la informaci贸 que hi ha sobre la llegenda i de com aquesta es transmet”, explica Montse Garriga, coordinadora del llibre i membre de la Secci贸 de Lletres de l’Agrupaci贸 Cultural de Vila-seca. En el llibre -que ha comptat amb la col路laboraci贸 de diversos estudiosos- hi ha una s铆ntesi de la llegenda, la transcripci贸 en catal脿 del manuscrit -tradu茂t del llat铆- que es va trobar a l’arxiu i tamb茅 estudis de temes relacionats amb el document com, per exemple, la genealogia dels Pin贸s.
La publicaci贸, que es va presentar el 26 de juliol a Vila-seca i t茅 un total de 516 p脿gines, ha estat coeditada per Publicacions URV i la Secci贸 de Lletres de l’Agrupaci贸 Cultural de Vila-seca amb el suport de la Diputaci贸 de Tarragona i l’Ajuntament de Vila-seca. El llibre digital es pot trobar a la p脿gina web de Publicacions URV i es pot descarregar de manera gratu茂ta (http://www.publicacions.urv.cat/cataleg/altres-titols/4-altres-titols/752-el-rescat-de-les-cent-donzelles).. Tamb茅 est脿 la versi贸 en paper per 20 euros per als subscriptors de la Secci贸 i 25 euros a les llibreries. Hi haur脿 tres pr貌ximes presentacions del llibre a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a l’Arxiu Municipal de Reus i a l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barber脿, a Vilassar de Dalt.
La versi贸 online, la p脿gina web
“Potser amb el llibre n鈥檋i hauria hagut prou, per貌 ja que est脿vem engrescats, vam fer cr茅ixer el projecte”, declara Montse Garriga. La p脿gina web http://rescatsantesteve.cat/ trasllada tot el que tracta el llibre al format digital per poder facilitar l’acc茅s a tothom que vulgui saber alguna cosa sobre la llegenda. “Volem que sigui una cosa viva, que vagi evolucionant, perqu猫 sempre que la gent tingui inter猫s, la pugui consultar”, explica David Melero. L’objectiu 茅s que la web mai desaparegui i que sempre que es trobi o es faci alguna cosa nova sobre la llegenda, es pugi a la p脿gina web perqu猫 tothom hi tingui acc茅s.
En relaci贸 amb la intenci贸 de transmetre el coneixement del mite a trav茅s de la p脿gina web, tamb茅 s’ha plantejat que els nens a les escoles comencin a treballar la llegenda -a trav茅s de la p脿gina web o de la representaci贸- per tal que aquesta no acabi a l’oblit. “S’ha de comen莽ar a les escoles perqu猫 茅s una hist貌ria que la gent ha de con猫ixer”, declara Montse Garriga.
La versi贸 interpretada, el ball parlat
La llegenda es representa teatralitzada gaireb茅 cada any des del 1990 a Bag脿, amb una escenificaci贸 protagonitzada per gent del poble, esbart, coral i m煤sics en directe. Puntualment el 2010 i 2012 es va representar al Castell de Vila-seca, a c脿rrec del grup de teatre La Tramoia de Vila-seca i d鈥檃ltres entitats, amb una aflu猫ncia de 1.500 persones els dos dies de representaci贸. “La difer猫ncia entre la representaci贸 creada per Bag脿 i la que enguany recuperem, 茅s que ells fan una representaci贸 teatral i nosaltres un ball parlat, que 茅s una recitaci贸 dramatitzada d’un text”, comenta Ramon Set贸.
La representaci贸 del ball parlat de Sant Esteve es va fer per primera vegada, que es tingui const脿ncia, el 1775 i es coneix que es va representar fins a l’any 1896. El 1965 es va reinventar puntualment el ball parlat amb una representaci贸 aquell any, per貌 despr茅s s’hauria deixat de fer.
De les diverses c貌pies del Ball de Sant Esteve que s’han trobat al llarg dels anys, la seleccionada per la representaci贸 d’enguany 茅s l’adaptaci贸 del manuscrit d’Esteve Ferr茅 Poblet pel seu bon estat de conservaci贸. El text ha estat adaptat per Pere Navarro i amb la col路laboraci贸 de Mag铆 Sunyer, els dos professors de la Universitat Rovira i Virgili. La selecci贸 de les peces musicals les ha escollit el m煤sic 脌ngel Vallverd煤 i segueix les pautes del g猫nere musical que sonava al segle XVIII.
El ball parlat, presentat a c脿rrec del grup de teatre La Tramoia de Vila-seca, es va dur a terme el passat divendres 3 d’agost a dos quarts de vuit del vespre a la pla莽a de l’Esgl茅sia. La posada en escena es va realitzar “tal com es representava al segle XVIII a Vila-seca, la gent va vestida d’aquest segle per貌 amb complements amb aire medieval que ajuden a identificar els personatges”, assegura Montse Garriga. La representaci贸 va durar un total de 35 minuts i va convocar al voltant de m茅s de 400 persones a la pla莽a de l’Esgl茅sia.
“La intenci贸 茅s repetir el ball parlat cada any i aix貌 茅s el que realment ens fa il路lusi贸”, declara David Melero. Respecte a aix貌, Montse Garriga explica que “voldr铆em que cada any es representi com un acte m茅s tradicional de la Festa Major d’Estiu de Vila-seca, tal i com es va fer durant els segles XVIII i XIX”.
