Comença la carrera a la Universitat que puguis perquè has tret un vuit a la selectivitat i no arribes per anar a la de la teva ciutat. Tira currículums i inicia la teva aventura de les mitges jornades a les fleques i supermercats, si tens sort t’agafen caps de setmana també. Arriba als exàmens demanant permisos a la feina i dormint poc perquè també has de sortir de festa amb els 57 € que et sobren. Penedeix-te l’endemà perquè et queden 14,37 € al compte. El kebab tornant de festa és innegociable.
Gradua’t i tracta de fer-te un perfil a LinkedIn mentre fas un curset per “no perdre el temps”. Torna a casa dels pares perquè ja no et poden ajudar més. L’esforç que han fet els ha fet menjar arròs durant quatre anys. Sort que treies notes decents i treballaves.
Aconsegueixes feina del que t’agrada, bingo, ho has aconseguit tot a la vida. Pots apuntar-te al gimnàs i sortir més. Després d’uns mesos anant-hi, entres dins d’un bar perquè necessites cafeïna, ja que has fet quatre hores extra i no negocies anar a entrenar. “Niño, yo a tu edad no tenía ni Netflix ni un iPhone”, exclama el boomer que podia pagar un lloguer amb el 10% de la seva nòmina, quan et veu amb cara cansada.
Amb el teu 10% pagues un sopar amb la persona que t’agrada, perquè clar, el preu de la vida ha pujat i has de pensar en si vols sortir a la cita o si vols anar al gimnàs un mes més. “Ja sortiré a córrer” et dius mentre et fiques el perfum que et va regalar la mare a Nadal.
Un dia d’aquests que surts a córrer, després de no haver encaixat amb aquella persona, amb 500 € estalviats al compte i els teus pares esperant que paris taula, penses: Quant trigaré a comprar-me un pis?
Si t’estalviessis Netflix, en uns 300 anys. Mentre els boomers els compren a “toca-teja”.
Estupendo comentario. Realista y sin cargar las tintas.