El Festival Internacional de Dixieland de Tarragona ha tancat aquest diumenge amb èxit d’assistència. La 23a edició s’ha centrat en la figura d’Ella Fitzgerald i en el jazz femení, una proposta que ha estat molt ben rebuda pel públic tarragoní i per visitants de fora, que cada cop se senten més atrets pel programa que s’ofereix. Segons el director del festival, Kike Colmenar, l’assistència de públic no local “ha estat més evident” enguany. A falta de dades contrastades, l’organització calcula que la participació ha estat semblant o lleugerament superior a la de l’edició anterior, d’entre 10.000 i 12.000 persones. De cara l’any vinent, es treballarà amb la idea de dedicar el certamen a una representació del jazz tradicional en els països mediterranis, tot aprofitant la proximitat amb els Jocs Mediterranis 2018 que s’han de celebrar a la ciutat.
Colmenar ha explicat que fer que el festival tingui un relat funciona, com en aquesta ocasió ha estat l’#ellafadixie i el jazz femení. Així, el director ha avançat que, tot i que treballa amb diverses línies diferents, la més destacada és la de dedicar el festival al jazz tradicional europeu, ja que el Dixieland se celebrarà “molt a prop de l’inici de les dates de la inauguració dels Jocs”.
El director del festival ha fet un bon balanç de la 23a edició, amb molts aforaments complets en alguns actes de la programació i amb èxit amb algunes de les noves propostes, com la de Dixie&Xiquets, amb els tallers dels Xiquets de Tarragona a la plaça del Rei. També han funcionat bé els quatre concerts de tribut a Fitzgerald, amb veus i músics de renom com Andrea Motis, Susana Sheiman i Crazy Trio, Rita Payés i Joan Fort, i La Cris. D’altra banda, Colmenar ha explicat que activitats com el trenet turístic “s’han consolidat”.
“El festival sempre ha comptat amb el suport incondicional del públic de Tarragona però, de mica en mica, i enguany ha estat bastant evident, ve més gent de fora de la ciutat”, ha explicat el director, que diu que hi ha visitants que venen exclusivament pel certamen i que això “és una bona promoció per la ciutat”. De fet, rep bones crítiques d’altres programadors o festivals de jazz que comencen a reconèixer la identitat del certamen tarragoní, que manté la marca de ‘Dixieland’ tot i que va esdevenint un referent del jazz tradicional.
