La Paeria adjudica per uns 3,7 MEUR les obres del nou Museu Morera de Lleida

Una nova fita urbana

El projecte del nou Museu d’Art de Lleida (nova denominació del Museu Morera) l’han elaborat l’arquitecte municipal Jaume Terés i el director del Museu, Jesús Navarro, juntament amb l’assessorament museogràfic de l’empresa Croquis, que va guanyar el concurs convocat per l’encàrrec d’aquest treball.

El projecte planteja una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible com a elements identificadors del nou museu. Totes les sales d’exposicions previstes (primeta, segona i tercera plantes) estan concebudes de la mateixa manera, per permetre la seva reconfiguració permanent. La planta baixa, pensada com una mena de plaça pública, acollirà els serveis d’acolliment del visitant, la botiga i els espais especials d’interpretació dels continguts del museu amb el visitant. Aquesta idea va en la línia de reforçar l’eix rambla Ferran–vestíbul – i l’espai que es crea arquitectònicament en sentit vertical a través d’obertura del pati central fins arribar a la terrassa. La darrera planta de l’equipament (cinquena) acollirà els espais complementaris de la museografia: la sala d’actes polivalent i l’aula didàctica. Comptarà també amb una terrassa mirador amb vistes a la Seu Vella.

Com una extensió de les sales d’exposició, bona part de les reserves del museu (quarta planta) seran visitables. Es tracta d’una innovació museogràfica que té l’objectiu de superar els límits espacials que condicionen i limiten l’espai físic dels museus i facilitar al màxim l’accés a les seves col·leccions. Aquest espai de reserva serà complementat en un altre espai a la planta baixa, aquest del tot privat que funcionarà com a taller bàsic de conservació i d’espai de recepció dels béns artístics que rep el museu.

La intervenció arquitectònica té per objectiu reconfigurar i reformular l’edifici i projectar una nova fita urbana destacada i equilibrada, cabdal per dotar d’una nova singularitat al Museu. El nou equipament configurarà un nou equilibri entre l’edifici i la ciutat, tant en relació a la rambla Ferran com a la interacció visual amb la Seu Vella.