Miquel Casellas: “La maquinària anònima de cada dia en situació crítica”

En qualsevol empresa pública o privada, sense cap mena de dubte el més important són les persones que cada dia fan que la cosa rutlli amb més o menys alegria i efectivitat. Sempre hi ha d’haver una persona que obri i tanqui la finestreta i doni un servei ja sigui físicament o per telèfon. Aquest és el principi bàsic  de tot plegat.

Llavors en tot col·lectiu hi ha una mena de jerarquia ja sigui a raó de  diners o per vots aconseguits. En les empreses que es mouen per accions o diners hi ha uns responsables al davant que han de marcar uns criteris per que la cosa rutlli cada dia. La seva relació amb els treballadors vindrà marcada per unes pautes pròpies i per una normativa legal que s’ha de seguir. Dintre podran posar qui és del seu gust i podran triar els criteris que creguin oportuns.

En el cas de la cosa pública doncs hi ha molts elements que s’han de tenir en compte. Primer de tot que els polítics hi entren per períodes de 4 anys encara que després ho poden revalidar pel mateix termini, però mai acaba sent igual que l’anterior perquè hi ha molts elements que influeixen a cada legislatura.

En un lloc normal quan entra un nou equip de govern la gràcia és que tot el mecanisme funcioni amb una certa normalitat, tot i que sempre hi poden haver canvis. Pot passar que algun responsable d’àrea acabi a l’altra punta del poble fent de conserge, però en molts casos es respecta el seu salari fins a les propera cita per si es gira la truita i la cosa torna a la seva situació anterior.

Llavors amb aquests nous manaires  estrenats saben de bon començament que hi ha una relació de llocs de treball (Rlt) i poden jugar amb ella respectant uns principis generals. Fins ara aquestes eines es feien i desfeien en el millor dels casos a cop de decret i aquí no passava res, però en els darrers anys la cosa sembla que s’ha tornat una mica més seriosa. Dóna la casualitat que algun secretari i interventor accidental ja no és tan fàcil de sortejar com altres temps. D’un temps ençà aquestes figures claus de l’administració  paren algunes iniciatives destinades a fer canvis que no estan contemplats en la  Rlt vigent.

Llavors els polítics comencen a barrinar i fruit del seu treball resulta que  al final de la legislatura es treuen de la màniga un procés per fer una nova rlt que pugui donar sortida a les seves inquietuds organitzatives i posar ordre a aquelles llocs que estan penjant de l’abisme legal. El paper dels representants dels treballadors només poden jugar el rol  de convidats de pedra de tot això i els polítics han de decidir que s’aplica. També existeix la possibilitat que l’estudi  que entri per la porta del consistori amb un format i acabi presentat als interessats amb moltes alteracions sospitoses, però això dins el joc democràtic que ens volen vendre des del poder.

Quan els responsables d’una empresa pública han tractat als seus treballadors com una cosa residual. Quan les nòmines els seus treballadors es calculen buscant la manera més barata  per compensar el seu dia a dia i poder estalviar  diners que després es gastaran en propaganda institucional que segurament acabarà en el contenidor blau.

Quan els treballadors anònims han vist en les darreres legislatures que alguns companys amb pedigrí han vist millorada la seva situació considerablement i altres amb les mateixes condicions han estat ignorats. Quan el silenci administratiu és el predilecte pels temes relacionats amb el personal.  Quan veus que les baixes laborals comencen a multiplicar-se en la majoria dels àmbits laborals, en molts casos provocats  per una tensió derivada d’una mala gestió de personal a nivell global. Quan una empresa prèviament ja ha fet un informe on apareix descrita clarament la situació del personal  entre altres qualificatius: tan clars com manca de cohesió, sobrecarrega de treball, dèficit en la distribució de tasques. fragmentació de l’organització i de la cultura organitzacional, dèficit en el treball interdisciplinari, difusió dels objectius interdepartamentals ineficaç, sistema d’avaluació d’objectius inexistent, manca de planificació i un llarg etcètera és molt fàcil treure conclusions.

Miquel Casellas