L’Audiència Nacional ordena la detenció de Puigdemont i dels consellers destituïts que són a Bèlgica

La magistrada demana que se’ls detingui pels mateixos delictes que la resta de consellers que ja estan empresonats (rebel·lió, sedició, malversació i prevaricació) però, a més, en aquest cas hi suma el de de desobediència a l’autoritat per no haver-se presentat a declarar dijous, tal com els havia citat l’Audiència Nacional.

L’ordre europea de detenció s’ha enviat a les autoritats judicials belgues, concretament a la Fiscalia Federal belga. Aquesta ordre també s’ha insertat en el programa ‘Sirene’ de la policia.

En una segona resolució, la magistrada tramita l’ordre de recerca i captura nacional i internacional de tots cinc i envia l’ordre a la policia espanyola, la Guàrdia Civil i la Interpol.

No a la videoconferència

El president Carles Puigdemont i els altres quatre exconsellers havien sol·licitat declarar des de Bèlgica a través de videoconferència i ho feien en base al Conveni d’assistència judicial en matèria penal entre els estats membres de la UE. La magistrada, però, ha rebutjat aquesta opció i reflecteix a la resolució que “no concorre cap dels casos per autoritzar aquesta mesura”.

A més, Lamela diu que cap dels cinc investigats ha “explicat els motius” pels quals vol declarar per videoconferència. “No faciliten ni un domicili a Bèlgica per poder arbitrar la videoconferència”, recull l’escrit, que argumenta també que tots cinc viuen en territori espanyol i que només han viatjat a Bèlgica “per eludir possibles responsabilitats”.

“Ús de la força intimidatòria i violenta” 

En les dues interlocutòries, Lamela detalla tots els fets que han motivat la persecució penal del Govern Puigdemont. Entre d’altres, apunta que van organitzar un referèndum independentista per aconseguir “la secessió de Catalunya de la resta d’Espanya”. Per aconseguir-ho, recull que van usar “la força intimidatòria i violenta dels sectors independentistes de la societat, fent una crida a la insurrecció, contravenint i desafiant l’ordre constitucional i diverses resolucions del Tribunal Constitucional”.

Recull també que l’actuació del Govern va anar de la mà de les entitats sobiranistes (ANC i Òmnium) i repassa les passes fetes al Parlament de Catalunya per impulsar tant el referèndum de l’1-O com la declaració d’independència. Lamela acusa Puigdemont d’haver promogut manifestacions i actes “abonant a la societat la idea que tenien dret a l’autodeterminació, fent néixer en la societat la creença de la legitimitat de les actuacions contra el poder constituït per defensar aquest inexistent i inconstitucional dret a l’autodeterminació”.

També l’apunten com al responsable de les “concentracions tumultuàries” de l’1-O amb l’objectiu “d’impedir a les autoritats judicials complir amb les seves funcions”, i també dels ‘escraches’ a la policia espanyola. Sobre el referèndum, Lamela diu directament que el Govern de Puigdemont el va planificar i que el va pagar amb fons públics i ho quantifica en 6,2 MEUR (la mateixa fiança solidària que es recull en la querella de la Fiscalia). Els arguments es reprodueixen en les dues resolucions, tant la que fa referència a Puigdemont com la que afecta els altres quatre exconsellers.

Actua a petició de la Fiscalia 

Després que Puigdemont, Comín, Serret, Ponsatí i Puig no es presentessin a l’Audiència Nacional dijous, el ministeri públic va demanar la seva detenció perquè compareguin el més aviat possible. En la seva petició, el tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, afirmava que “consten reiterats intents d’entregar la citació al seu domicili, així com reiterades trucades telefòniques a les quals s’ha fet cas omís”. A més, afegia que Puigdemont “ha manifestat públicament la seva intenció de no comparèixer i ha sol·licitat, juntament amb Comín i Serret, efectuar la declaració per videoconferència, sense oferir cap dada sobre la seva localització actual”.

Per tot això, va demanar a la magistrada Carmen Lamela que ordenés la seva recerca, captura i detenció tant a nivell espanyol com internacional, i que faci les gestions oportunes amb els autoritats belgues per emetre Ordres Europees de Detenció contra els cinc membres destituïts del Govern que dijous no es van personar a Madrid.

De fet, a la resolució, Lamela apunta que tots cinc exmembres del Govern es troben en parador desconegut. Per això, argumenta que ha d’acordar l’ordre de recerca i captura i la d’ingrés a presó, comunicada i sense fiança.

Bèlgica té “l’obligació” de rebutjar l’extradició, segons un penalista belga

L’advocat penalista belga Denis Bosquet, un dels més prestigiosos a Brussel·les, considera que Bèlgica té “l’obligació” de rebutjar l’extradició del president i dels consellers destituïts si no té “garanties del respecte dels seus drets fonamentals”. En una entrevista a l’ACN, ha afegit que els drets fonamentals que cal garantir a Puigdemont és el d’un judici just i “l’absència de discriminació” per motius de “llengua, cultura o opinió política”.

Bosquet ha assegurat que, amb una ordre d’arrest europea, Puigdemont i els quatre consellers destituïts acabarien davant del jutge, que hauria de decidir si els envia a Espanya o els permet quedar-se a Bèlgica. Segons l’advocat penalista, a més d’apel·lar a un possible risc pels seus drets fonamentals, Puigdemont també podria justificar la seva defensa en base a què els crims de sedició o rebel·lió no són iguals en els dos països. Bosquet creu que, llavors, el jutge podria pensar que hi ha una “desproporció” en el pena de presó reclamada per Puigdemont i els consellers. A Bèlgica, recorda, la sedició té una condemna màxima de 6 mesos de presó, mentre que a Espanya es poden demanar 15 anys.