L’Ajuntament declara l’Església de La Sang de Reus Bé Cultural d’Interès Local

La Junta de Govern de l’Ajuntament de Reus ha aprovat aquest divendres, 28 de febrer declarar l’Església Parroquial de la Puríssima Sang de Reus com a Bé cultural d’interès local, d’acord a les previsions del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, historicoartístic i natura l de Reus i a la Llei del patrimoni cultural català.

L’augment del nivell de protecció de l’Església Parroquial implica més limitacions i una major tutela administrativa davant possibles actuacions futures sobre l’immoble, de manera que es protegeix la preservació dels valors de l’edifici.

La protecció afecta l’arquitectura original de l’esglèsia i els seus elements ornamentals i decoratius, l’estructura principal de l’església, la sagristia vella i la sala noble de la planta primera, per les seves característiques arquitectòniques i tipològiques.

Amb la declaració, l’Església Parroquial quedarà inclosa en el catàleg del Patrimoni Cultural Català.

Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, historicoartístic i natural de Reus inclou la descripció de l’Església parroquial de la Puríssima Sang següent:

«Va ser fundada segons Bofarull l’any 1555. Es va allotjar a l’església de Sant Pere fins el 1577, any en què es va començar l’edificació d’una petita església fora muralla, davant I’Hospital, vora el camí de Valls. El temple es va edificar entre el 1703 i el 1736. Segons Vilaseca, hi ha un plànol del 1750 que l’anomena “Capilla de la Sangre”. Aquest plànol de Reus és conserva al Museu i es publicat per Gort, E.

La porta d’accés al temple és de doble full i té un arc de mig punt. Per damunt mateix, on hi ha la peça clau, hi ha un escut amb les cinc gotes de sang. Seguint la vertical de l’eix de la façana, a continuació hi ha un rosetó. A dalt de tot hi ha un timpà que abraça el cos central de la façana; en el vèrtex superior del triangle hi ha una creu. A l’alçada del timpà, i en l’extrem més oest existeix un petit campanar. A la part inferior hi ha un aplacat de pedra, que marca tres filades. Als dos laterals de la porta principal hi ha dos fanals. L’església va ser construïda els primers anys del segle XVIII, en substitució d’una petita església que va tenir la “Cofradía de la Puríssima Sang”, elevada a Congregació per una butlla pontifícia de 1759. El més digne de menció que es conserva d’aquesta església és l’antic crucifix de talla, la construcció del qual va ser encarregada per la Confraria l’any 1565 a l’escultor Perris, que també va treballar a l’altar major de Ia Prioral de Sant Pere. Aquest temple és parròquia des del 1878».