La CUP vol que Vilanova reservi el 30% de noves construccions a habitatge protegit

La setmana passada el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va tramitar amb majoria suficient l’aprovació definitiva d’una nova mesura urbanística que vol ampliar el parc d’habitatge de preu públic. La mesura estableix l’obligació de reservar el 30% de les noves construccions en sòl urbà consolidat a habitatge de protecció oficial, és a dir, amb preu regulat i fixat per l’administració. En aquest sentit, la CUP de Vilanova creu urgent iniciar els mateixos tràmits en la normativa urbanística de Vilanova i la Geltrú amb la intenció de construir amplis consensos. Per aquesta raó es posarà en contracte els propers dies amb la resta de grups municipals i els moviments socials de lluita pel dret a l’habitatge.

La mesura vol esdevenir un petit fre a l’espiral especulativa que torna a inflar una nova bombolla immobiliària atès que modera el benefici especulatiu que puguin fer els inversors. Al mateix temps, la mesura també vol ser un pas endavant en l’ampliació progressiva del parc d’habitatge de preu regulat a recer de la inflació de preus vinculada a l’especulació.

L’Estat Espanyol és un dels territoris amb més habitatge construït per habitant, fruit d’un plantejament polític que fa de la construcció un objecte sobre el qual especular financerament. També és el quart país del món amb més habitatge buit. Però alhora, l’Estat Espanyol és un dels estats d’Europa amb més desnonaments per impagament i amb un nivell més baix, quasi irrellevant, de parc públic d’habitatge. Mentre als països del nostre entorn que estan més avançats en la garantia del dret a l’habitatge el parc públic o de protecció oficial ronda el 15 i el 20%, a Catalunya està entre l’1 i l’1,5%.

El marc legal vigent -però inaplicat a Catalunya- a través del principi de solidaritat urbana recollit en la Llei 18/2007, de 28 de desembre, estableix a l’article 73 de la norma que els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca (és a dir, municipis com el nostre) han de disposar en el termini de 20 anys, d’un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del parc principal, mitjançant nova construcció, rehabilitació o mobilització. Una dècada després de l’aprovació de la llei, aquesta realitat no s’ha consolidat en els objectius fixats, sinó tot el contrari. Per aquest motiu són urgents mesures com aquesta per tal de començar a traduir en polítiques concretes adaptades a la realitat urbanística vilanovina, estudiant implicacions i efectes, amb la ferma voluntat de protegir el dret a l’habitatge i posar límits al casino especulatiu.