Increment de la demanda d’ajuda a l’Ajuntament per pagar el lloguer

Per accedir a les subvencions, l’import mensual que es paga per l’habitatge no pot ser superior als 450 euros i s’ha d’estar al corrent de les quotes. Però ja d’entrada, les dades de sol·licituds són un bon termòmetre per veure quina és la realitat que viuen molts dels gironins que les demanen.

D’un any per l’altre, l’Ajuntament de Girona ha arribat a tramitar fins a un 22% més de noves peticions. De les 638 que es van demanar per primer cop al llarg del 2016, ara s’ha passat a les 780. A aquestes, a més, s’hi han d’afegir 296 renovacions d’ajut (és a dir, gent que ja rep aquesta prestació anual, però que necessita allargar-la).

La regidora de Serveis Socials, Eva Palau, explica que des de l’Ajuntament s’estudia la situació personal d’aquells qui les sol·liciten, i que sobretot es “prioritzen” aquells que tenen una de “més precària”. Entre d’altres, gent gran que viu sola o famílies que tenen dificultats per arribar a finals de mes. “Ens hem trobat amb casos de persones que, quinze dies abans que se’ls giri el rebut, ens han dit que no tenien diners per pagar-lo”, ha concretat Palau per exemplificar-ho.

32 prestacions d’urgència

Precisament, en aquells casos en què el llogater es pot quedar sense sostre en pocs dies, perquè la pèrdua de l’habitatge és imminent, l’Ajuntament intenta frenar-ho amb una prestació d’especial urgència. En aquest cas, els diners surten directament de les arques municipals.

Aquest 2017, el consistori ja ha tramitat 48 prestacions d’urgència, de les quals ja n’ha resolt 32. Tres de cada quatre es refereixen a llogaters, i les altres s’han destinat a atendre particulars i famílies a qui el banc ja ha fet fora de casa. És a dir, afectats per desnonaments. L’import global que l’Ajuntament hi destina és de 57.330,29 euros.

“Són casos prioritaris, perquè el nostre objectiu és que ningú es quedi sense sostre”, explica Eva Palau. La regidora concreta que, sempre que els arriba un cas de desnonament, l’Ajuntament de Girona intenta fer d’intermediari amb el banc o el propietari de l’habitatge. “Parlem amb l’entitat on hi ha el deute per intentar arribar a una entesa, però també hi ha situacions en què tenim poc a fer, i és aleshores quan s’activen les ajudes d’especial urgència”, precisa Palau.

Més pisos a la borsa

En paral·lel, des de Serveis Socials també es treballa per incorporar més pisos a la borsa de lloguer social. Actualment, el consistori en té 110 d’inscrits i tots ells estan ocupats per famílies. Dels habitatges que hi ha a la borsa, cinc són propietat de l’Ajuntament i la resta els han cedit particulars o bé entitats bancàries.

Al llarg d’aquest 2017, la borsa s’ha ampliat amb set nou pisos (tots, procedents de bancs). Però el consistori treballa perquè en siguin més. “Quan veus que no pots donar resposta a la problemàtica que viuen les famílies, ja que no disposem de més pisos de lloguer social, la situació és preocupant”, admet la regidora de Serveis Socials.

Eva Palau explica que és “difícil” que els particulars cedeixin pisos (perquè si els lloguen al mercat lliure, en treuen més rendiment). Per això, des de l’Ajuntament negocien amb els bancs –sobretot, Bankia i CaixaBank- perquè els en cedeixin. Sobretot, després que el Tribunal Constitucional hagi tombat la llei catalana aprovada pel Parlament que permetria expropiar pisos a les entitats en cas de necessitat social (una via que el consistori gironí també havia explorat).

“Continuarem negociant amb aquelles entitats que sabem que tenen pisos buits a la ciutat; i aquí serem punyents, perquè entenem que han de col·laborar a donar resposta a aquesta problemàtica”, precisa Palau. I conclou: “Una problemàtica que, en part, deriva del fet que moltes famílies no hagin pogut afrontar les quotes de la hipoteca; per tant, entenem que aquí el paper dels bancs ha de ser clau, perquè s’avinguin a cedir més habitatges a la borsa”.