Els resultats del treball ajuden a entendre altres treballs previs dels mateixos investigadors en què amb models de ratoó, s’havia observa t que quan s’elimina el mecanisme que suprimeix la inflamació en les cèl·lules pancreàtiques, el teixit es torna més propens a desenvolupar un càncer induït per mutacions en el gen KRAS, clau en els tumors de pàncrees.
Real explica que quan les cèl·lules no es diferencien correctament es produeix ”pre-inflamació”, un context que els fa estar més sensibles a mutacions. ”És com si les cèl·lules es col·loquessin en una graella de sortida per a la inflamació i el càncer, detalla l’investigador.
Amb aquestes dades, els investigadors recorden que el càncer de pàncrees es dona amb freqüència en pacients amb predisposició genètica, mutacions en el gen KRAS i amb pancreatitis, inflamació del pàncrees.
Per això, s’obren noves vies d’investigació. La primera és determinar si l’existència d’un vincle genètic entre inflamació i càncer es dona també en altres òrgans, a més del pàncrees; l’altra és tractar d’aplicar el nou coneixement a la prevenció del càncer de pàncrees, un dels que tenen pitjor pronòstic actualment, perquè es diagnostica tard. Els investigadors creuen que detectar els estadis inicials de la inflamació premeria disposar de senyals d’alerta útil i caldria poder-ho fer amb una simple anàlisi de sang.
El treball es publica a la revista ‘Nature’ aquest dijous.
