Forcadell i els membres sobiranistes de la Mesa arriben al Tribunal Suprem

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els altres cinc membres sobiranistes de la Mesa de la cambra estan citats a declarar com a investigats al Tribunal Suprem aquest dijous i divendres, un cop admesa a tràmit la querella de la fiscalia per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.

Tots ells ja són investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència i prevaricació, en permetre diverses votacions de resolucions i lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, però ara la causa es podria acumular a l’alt tribunal espanyol, tal com ha sol·licitat la fiscalia.

Per justificar que el delicte de rebel·lió sigui investigat pel Suprem, el propi tribunal argumenta que aquest delicte té un caràcter “plurisubjectiu” i fets que es poden produir en diversos punts geogràfics, amb una “inqüestionable vocació territorial projectada sobre el conjunt de l’estat”. També ho justifica pel fet que els querellats Forcadell, Corominas, Guinó, Simó i Barrufet, tots menys Joan Josep Nuet, són aforats en la seva condició de membres de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya. La Fiscalia inclou Nuet a la causa entenent que la seva actuació està associada a la de la resta, i el Suprem assumeix la competència per a investigar-lo.

Possible conspiració per a la rebel·lió

Els magistrats que han admès la querella apunten que la instrucció haurà de servir per precisar si els actes són constitutius d’un delicte pròpiament de rebel·lió i obren la porta a tipificar-ho com un delicte de conspiració per a la rebel·lió, creat per als casos en què “els conspiradors no superen la fase merament preparatòria”.

La interlocutòria estableix que la investigació haurà de determinar si van cometre un delicte de rebel·lió (article 472 del Codi Penal), penat amb entre 15 i 30 anys de presó, o si els fets s’inscriuen en un delicte de conspiració per a la rebel·lió (477 del Codi Penal), que estableix una pena d’entre 3 anys i 9 mesos i 15 anys de presó. S’hi sumarien les penes per suposats delictes de malversació de fons, però no per sedició, que quedaria englobat dins del delicte de rebel·lió o de conspiració per a la rebel·lió.

El Suprem ha inclòs aquesta possibilitat de delicte de conspiració per a la rebel·lió malgrat que el fiscal no el recollia a la querella que va presentar aquest dilluns, fet que podria implicar el debat intern als òrgans judicials per la dificultat de vincular els actes que han tingut lloc a Catalunya al component de violència necessari per poder condemnar algú per rebel·lió.

Segons justifica a la querella el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza,, la violència que requereix l’acusació de rebel·lió “no exigeix que s’esgrimeixin armes, ni combat, ni violències greus contra les persones”, basant-se en la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el cop d’estat del 23-F perquè “els rebels mai poden assegurar que el seu alçament serà incruent, sense víctimes i sense vessament de sang”. La interlocutòria del Tribunal Suprem, però, no recull de moment aquesta tesi.

Respecte als delictes de sedició i malversació de fons –que també els imputa la fiscalia– el Suprem assenyala que es determinarà també durant la instrucció si els querellats han permès que es dediquessin “ingents fons públics per dur a terme el referèndum il·legal”.